La intervenció “Umbra Temporis" (Les ombres del temps), de Jesús Galdón, situa al centre del pati del Castell de Montjuïc la combinació de dos elements simbòlics, el temps i les armes, amb el resultat d'un rellotge de sol realitzat amb un canó antiaeri, que va marcant al llarg del dia, amb la projecció de la seva ombra, el pas del temps.
“L'arma és l'oponent del monstre, que al seu torn es converteix en monstre. Forjada per lluitar contra l'enemic, pot, desviada del seu objectiu, servir per dominar l'amic, o simplement l'altre. Així mateix les fortificacions poden servir de para-xocs contra un atac i punt de partida per a una ofensiva.”
Aquest fragment del primer paràgraf en la definició d'armes del Diccionari dels símbols de Jean Chevalier i Alain Gheerbrant, és del tot revelador en la història de Barcelona. Bombardejada des d'aquest Castell de Montjuïc en dues ocasions, pel General Espartero en 1842 i pel General Prim en 1843, Barcelona va ser també la primera ciutat a rebre bombardejos aeris indiscriminats sobre la població civil el 1938.
Al llarg de la història, els conflictes han anat marcant un tempus. Un temps que roman encara en la memòria de molts ciutadans i que, per desgràcia, als nostres dies segueix marcant les seves hores en múltiples conflictes que rebem pels mitjans de comunicació , apropant el seu pas a la nostra realitat, una realitat allunyada i aliena a la seva influència.
FITXA TÈCNICA
“UMBRA TEMPORIS”, les ombres del temps
Autor: Jesus Galdón, 2015
Rellotge de sol format per una base de llautó daurat, i un gnòmon en forma de canó antiaeri de llautó daurat
Una producció de Institut de Cultura de Barcelona i MagmaCultura per al Castell de Montjuïc