El Castell de Montjuïc presenta la exposició fotogràfica MEMÒRIA PERDUDA del fotògraf barceloní, que viu i treballa a Holanda, Miquel Gonzalez. El fotògraf ha recorregut la península ibèrica capturant amb la seva càmera les ubicacions de fosses comunes de la guerra civil espanyola i de les zones en què es van produir les atrocitats relacionades, indrets que encara no han estat excavats o commemorats. Molts d’aquests indrets es van perdre i van restar ocults sota noves carreteres o edificis, o simplement van desaparèixer sense deixar cap rastre o senyal del seu passat cruel.
Actualment, els cossos de 114.000 persones “desaparegudes” durant la guerra civil espanyola (1936-1939) i la dictadura de Franco (1939-1975) resten en fosses comunes a les cunetes, als afores de ciutats i de pobles, en barrancs o en descampats. Durant la Guerra Civil, més de 200.000 civils van ser assassinats per part dels dos bàndols, la majoria d’ells lluny dels camps de batalla, en zones sense resistència. Tres quartes parts de les víctimes, 150.000, van ser executades en territori franquista i 20.000 més van ser afusellades durant les setmanes posteriors a la victòria de Franco.
Aquesta absència de memòria històrica i el desig de trobar la veritat van dur Miquel Gonzalez a investigar aquests escenaris de violència i a fotografiar-los. El fotògraf volia apropar-se als llocs on es van cometre aquestes barbaritats de la manera més neutral possible i reaccionar sense prejudicis davant de tot allò que hi va trobar. Volia que tot el que no es podia veure, el passat invisible, adquirís la mateixa importància que el present visible a través d’aquestes fotografies; fer-se preguntes, més que no pas suggerir respostes.
Les fotografies de Miquel Gonzalez es van fer en la ubicació, l’hora, el dia i l’estació de l’any tan propers com fos possible al moment en què va tenir lloc cada atrocitat. La majoria de les fotografies es van fer entre la posta i la sortida del sol, els millors moments per “anar a passejar” i per dur a terme execucions.
El buit i el silenci d’aquestes hores confereixen al paisatge una certa serenor, que contrasta amb els horrors que van tenir-hi lloc. Tot i que aquests espais estan plens de rastres d’humanitat, l’absència de gent va ser el que més va impactar Miquel Gonzalez. Li va fer pensar en les víctimes i, d’alguna manera, en va recuperar la presència en la buidor dels paisatges.
CRÈDITS
Organització i producció
Castell de Montjuïc –Direcció de Memòria, Història i Patrimoni– Institut de Cultura de Barcelona
Comissariat
Miquel Gonzalez
Producció i muntatge
MagmaCultura
Disseny museogràfic
Jaume Benabarre
Disseny Gràfic
Guille Mendia, Peter Jonker
Correcció i traduccions
textosBCN
© de les imatges
Miquel Gonzalez