El parc d'atraccions de Montjuïc, en funcionament durant tres dècades, es va convertir en un lloc emblemàtic de Barcelona, que va marcar tota una època en la vida social de la ciutat fins a l’any 1998, quan va obrir les portes per última vegada.
El parc d'atraccions de Montjuïc es va convertir en un lloc emblemàtic de Barcelona, que va marcar tota una època en la vida social de la ciutat. Ideat per l'alcalde Josep Maria de Porcioles a mitjans dels anys seixanta, el parc va ser un dels projectes de transformació de la ciutat que es van impulsar des del consistori franquista i que va formar part d'una operació propagandística que buscava oferir una imatge més moderna del règim.
La mostra proposa un recorregut que recupera el context històric anterior i en el qual es va gestar la construcció del parc d’atraccions de Montjuïc, el parc durant els anys de funcionament i el seu tancament en la Barcelona postolímpica que va implicar el seu desmantellament i la remodelació de la zona en els Jardins Joan Brossa.
La inauguració del parc d'atraccions va ser un esdeveniment ciutadà de tal envergadura que la seva capacitat es va veure limitada davant l'allau de gent que hi acudia. En el moment de la seva obertura, el parc oferia més de 40 atraccions que es van anar renovant i substituint. L’oferta estava dirigida a tots els públics i totes les edats: els cavallets, llits elàstics o plats voladors per als més petits convivien amb atraccions per als adults, com la roda que formava part del logotip del parc, els autos de xoc o les muntanyes russes com el Loco Ratón dels inicis o el Vikingo i el Boomerang incorporats els últims anys.
Més enllà de les atraccions, el parc gaudia d’unes privilegiades vistes i d’una àmplia oferta de restauració per satisfer la demanda dels visitants. Entre les activitats ludicofestives destacava el teatre-auditori amb capacitat per a quatre mil cinc-cents espectadors asseguts.
L’any 1994 es va tancar l’exercici econòmic amb dotze milions de pessetes de pèrdues i una afluència inferior al milió de visitants. Un any després, el 1995, la inauguració de Port Aventura, el primer parc temàtic d’Espanya, va suposar un cop definitiu per al parc d’atraccions de Montjuïc, que va obrir les portes per última vegada el 1998.
L’exposició està comissariada per Paco Villar, llicenciat en dret, escriptor i historiador de la ciutat de Barcelona. Ha col·laborat amb mitjans com El Periódico de Catalunya i La Vanguardia, i amb revistes com L’Avenç i La Aventura de la Historia. Forma part també de l’equip de redactors de l’obra Gran Enciclopèdia de Barcelona, elaborada pel Grup Enciclopèdia Catalana i l’Ajuntament de Barcelona.
La mostra ha comptat també amb l’assessorament d’Achus.biz, un projecte obert i col·laboratiu impulsat per Jose Pérez i Esther Borrego. Aquest consta d’una pàgina web nascuda l’any 2007 amb l’objectiu de fer un homenatge al parc d’atraccions de Montjuïc i que ha permès crear una comunitat de col·laboradors i antics usuaris del parc per recopilar informació i mantenir-ne viva la memòria.
Per la seva banda, Jaume Susany, també col·laborador d’Achus ha aportat el seu coneixement fruit d’anys de recerca i investigació sobre Barcelona, el parc i les seves atraccions.
CRÈDITS
Organitza
Castell de Montjuïc – Direcció de Memòria, Història i Patrimoni – Institut de Cultura de Barcelona
Comissari
Paco Villar
Assessorament
Esther Borrego
Josep Pérez
Jaume Susany
Direcció i coordinació
Eurecat – Centre Tecnològic de Catalunya / ALS
Disseny gràfic i museogràfic
Intervento
Il·lustracions i animació audiovisual
Toni Lirio
Produccions Audiovisuals
Produccions Mínimes
Produccions sonores
GreySound
Instal·lació tècnica
Tecnoradio
Redacció de textos, assessorament lingüístic i traduccions
Oriol Luna
Transword
Documentació gràfica
Agustín Ramírez, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu Històric Caprabo, Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, Arxiu Municipal de Barcelona, Arxiu Municipal del Districte de Ciutat Vella, Arxiu Jacques Leonard, Arxiu Zerkowitz, Archivo Municipal de Valladolid, Betevé, Daniel Oton, Danny Caminal, Fabian Gómez, Francesc Xavier Bellmunt, Filmoteca Española, Francisco J. Campos, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, Jaume Susany, Jorge Pérez (Jordi 3D), Jose Gonzalvo, José Luís Sierra, José Manuel Castro, Juan castillo, Julian Murlanch Folguera, Julio Baños, Laura Barrachina, Manuel Mora, Montserrat Flores Lucas, Photographic Social Vision, Raúl Torresano, Raymond Martin, Seat Históricos, VEGAP, Xavier Martín Masip.