Nazis i feixistes. L’ocupació simbòlica de Barcelona (1939-1945). És la crònica gràfica dura i sense concessions d’un passat mal amagat. Amb la caiguda de Barcelona a mans de les tropes franquistes, el nou règim s'emmirallà en l'Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini per tal d’aniquilar qualsevol empremta del passat roig, republicà i catalanista de la ciutat.
La caiguda de Barcelona a mans franquistes el 26 de gener de 1939 va posar punt i final a tres anys de guerra civil espanyola. L'ocupació de l'espai públic barceloní amb esvàstiques i actes feixistes s'explica gràcies a la complicitat evident de les autoritats locals i provincials, que van articular una xarxa de simpaties i reconeixements mutus entre els règims de Hitler, Mussolini i Franco. L'entusiasme per la nova Europa de l'Alemanya nazi i les promeses de futur d el règim feixista italià es desplegaven amb una operació d'imatge contundent.
El número 2 de Hitler, Heinrich Himmler, i el gendre de Mussolini, el comte Galeazzo Ciano, i una llarga llista d'autoritats i delegacions italianes i alemanyes van visitar Barcelona i van ocupar simbòlicament els principals edificis de la ciutat: Ajuntament, Parlament de Catalunya, Palau de la Música Catalana, Universitat de Barcelona, Teatre Tívoli, etc. Les activitats organitzades es posaren al servei del triomfalisme ideològic del règim: exhibicions esportives, actuacions musicals, conferències i exposicions. Barcelona havia entrat en el sistema europeu nazi-feixista –com ho havia fet l'Espanya de Franco.
Organització i producció
Castell de Montjuïc
Direcció de Memòria, Història i Patrimoni
Institut de Cultura de Barcelona
Comissariat
Fundació Carles Pi i Sunyer (Mireia Capdevila) i L’Avenç (Núria Iceta)
Producció i muntatge
MagmaCultura
Disseny gràfic i museografia
Jordi Navarro
Agraïments
Ajuntament de Barcelona-Direcció d’Imatge i Serveis Editorials, Arxiu Fotogràfic de l’Abadia de Montserrat, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Arxiu Municipal Contemporani deBarcelona, Arxiu Nacional de Catalunya, betevé, Biblioteca de Catalunya, CRAI-Biblioteca Pavelló de la República-UB, Francesc Vilanova i Vila-Abadal, Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, Museu de Badalona.
Aquesta exposició parteix de la recerca realitzada per al llibre “Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945)”,de Mireia Capdevila i Francesc Vilanova, publicat enguany per L’Avenç, la Fundació Carles Pi i Sunyer i l’Ajuntament de Barcelona.