Sota aquestes preguntes l’artista proposa des del seu imaginari omplir el Castell de Montjuïc de totes les possibles dones que el podrien habitar avui, ahir i demà, amb una atemporalitat expressament buscada, encarnades per l’artista multidisciplinar Arantza Labuena.
Un Castell propi és un spin off de Kiri Island, peça escènica creada per Arantza Labuena dins el marc del projecte Creació i Museus de l’ICUB i presentada en l’edició del Festival Grec de 2021.
Un Castell propi pretén resignificar l’ús de la fortalesa de Montjuïc a través de l’acció d’habitar-lo vs. l’acció de conquerir-lo.
El títol d’Un castell propi fa referència explícita al títol de la novel·la de l’escriptora Virginia Woolf Una cambra pròpia, on la novel·lista posa en qüestió la relació que hi ha entre la pobresa i la creació artística/escriptura, donant per suposat que son les dones qui són pobres en no tenir capacitat adquisitiva per elles mateixes i haver de dependre econòmicament dels seus marits “¿Quines condicions són necessàries per a la creació d’una obra d’art?” diu l’escriptora. Quines són les condicions perquè el castell pugui ser ocupat/habitat artísticament per una dona?
Per què l’espai de la capella?
L’espai de la capella ofereix el marc idoni per la resignificacio de l’espai a partir de la Dona i el seu cos, en totes les seves expressions, com allò sagrat, com allò poderós, a través de múltiples perspectives i representacions.
Des de la imposició del poder eclesiàstic com posseïdor d’una única veritat i la creació de La Inquisició, les dones no només van ser torturades i assassinades pel simple fet de ser dones, sinó que també han estat relegades a l’espai domèstic, quedant així apartades de l’espai públic i dels espais de litúrgies religioses.
La dona sagnant, impura. La dona forta, perillosa.
La dona gestant, objecte reproductor. La dona que no és dona, invisible.
La dona silenciada, necessària.
La dona per ser dona, mutilada.
Entrarem a un espai que ha perdut la seva funció religiosa i sacralitzat de nou per l’artista; convertint-lo en un espai de reflexió, deconstrucció i proposta de noves narratives basades en imatges, objectes, textos i llums, amb una estètica kitsch que ratlla “l’horterisme”..