Adrià Targa (Tarragona, 1987) és llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona. Ha publicat els llibres de poesia "L'exili de Constança" (2008), "Boques en calma" (2010, Premi Gabriel Ferrater de Sant Cugat), "Ícar" (2015) i "Canviar de cel" (2021, Premi Vicent Andrés Estellés). També ha publicat alguns articles de literatura en revistes digitals com La Lectora i ha traduït poesia: el més recent, el breu poema llatí Alcestis de Barcelona per a la Fundació Bernat Metge.
El Castell de Montjuïc, ens explica l'Adrià, "'té un paper cabdal en l'obra que he estat escrivint, és un dels emplaçaments principals del poema". L'autor ens explica que es tracta d'un llarg poema narratiu, o d'una narració en vers, que fa més de quatre anys que s'està gestant. "L'oportunitat de la beca i el despatx al Castell han estat molt inspiradors, i ha estat màgic poder enllestir el poema in situ, al mateix lloc per on es mouen els meus personatges". De tots els racons del Castell, l'Adrià tria el mur amb els canons que domina el port de Barcelona, que és on li hem fet la fotografia.
