El Centre Cívic La Cadena és un equipament de dinamització sociocultural que, a partir de la gestió cívia de la Unió d'Entitats de La Marina (i per tant de les entitats que fan feina en diversos aspectes socials i culturals del territori), s’ha de convertit en un instrument per a construir complicitats i sinèrgies amb la ciutadania, buscant fomentar la participació i el compromís dels veïns i veïnes en la millora de la convivència.
HISTÒRIA
La veritat sobre el cas de Can Barret
Explotacions agràries, prats d’indianes on s’assecaven els teixits de cotó acabats d’estampar, una fàbrica metal·lúrgica que produïa armes per als aliats durant la Primera Guerra Mundial, un assassinat envoltat de misteri que ha inspirat novel·les... De totes aquestes coses sentirem a parlar si investiguem la història del Centre Cívic La Cadena. Avui, és un espai al servei dels veïns.
Les primeres fàbriques
A la Marina de Sants, que és com es coneixia la zona agrícola situada als voltants de l’actual passeig de la Zona Franca, al segle xviii s’hi van començar a instal·lar els primers prats d’indianes, on s’estampaven i s’assecaven teixits de cotó.
Progressivament, la Barcelona emmurallada es va anar industrialitzant fins a la saturació, i al segle xix moltes fàbriques deixaven la ciutat i es traslladaven a zones com la Marina.
Una d’aquestes fàbriques es va establir aquí mateix: era una foneria de ferro amb tallers de construcció mecànica que es deia Industrias Metalúrgicas SA i que era propietat de l’industrial Gerard Sabaté.
Arriba Can Barret
L’any 1898 la fàbrica va passar a mans de l’enginyer industrial Josep Albert Barret i Moner, que va constituir la societat Barret y Cía. e Hijo de José Pala. L’empresa canviaria el nom més endavant pel d’Industrias Mecánicas Consolidadas SA, però la gent coneixia la factoria amb un nom més senzill: Can Barret.
Eren els anys de la Primera Guerra Mundial i a Can Barret es produïen armes per al bàndol aliat...
Un crim de novel·la
El 1918, Josep Albert Barret va ser assassinat quan sortia de l’Escola Industrial, suposadament per uns anarquistes. ¿Recordeu la novel·la d’Eduardo Mendoza La verdad sobre el caso Savolta? Doncs es basava en aquest crim.
La fàbrica va quedar sota control de capital belga i va canviar de nom pel de Sociedad Electro Metalúrgica, tot i que al barri la van seguir anomenant Can Barret.
Als anys setanta, la fàbrica ja havia tancat les portes i es parlava d’edificar-hi blocs de pisos de gran alçada (el que serien els edificis Estrelles Altes). Els veïns i veïnes del barri, però, reclamaven que no només s’hi construïssin blocs de pisos, sinó que part de l’espai es dediqués a zona verda i que també s’hi fes un equipament cívic.
Un parc amb piràmide
Propietaris, Ajuntament i veïns es van posar d’acord el 1980 per tal de crear un parc amb el nom del primer propietari de la fàbrica: el Parc de Can Sabaté.
El parc, projectat pels arquitectes Imma Jansana, Neus Solé i Daniel Navas, es va inaugurar el 1984, i el seu element més característic és una font de marbre verd i llautó en forma de petita piràmide.
Dos anys més tard, el desembre del 1986, es va inaugurar el Centre Cívic La Cadena, amb quatre sales polivalents i amb un accés des del mateix parc i des del carrer Mare de Déu del Port, ja que els locals queden a l’interior dels edificis Estrelles Altes.
Però... d’on ve el nom del Centre Cívic? Doncs diuen que aquí hi havia un pas d’accés a Barcelona tancat amb una cadena grossa que controlava l’entrada de mercaderies a la ciutat.
.gif)
