Ciutat Vella

Daniel Schmid (Flims, Suïssa, 1941-2006) és considerat un dels millors cineastes de Suïssa. Tanmateix, per la seva formació i cultura, el seu cinema és molt afí a la tradició barroca i teatral de l’anomenat Nou Cinema Alemany i la seva obra se sol associar amb la de Schroeter, Fassbinder i Syberberg.

El cineasta i director d’òpera s’autodefinia d’aquesta manera: “Vaig créixer en un vestíbul d’hotel, enmig de tots els seus decorats. Un lloc en què l’aparença i la realitat es barregen contínuament. Aquest escenari, amb la seva mixtura d’il·lusió i realitat, m’atreu i em vertebra. També crec que els meus films, tant si són viatges en el temps, com  Jenatsch o  Hors saison, com si són històries d’amor extremes, com  La Paloma o  Hécate, o narracions refractades en miralls, com  Schatten der Engel o  The Written Face, passen en una mena de zona crepuscular: en reialmes liminars. El mateix és vàlid per a  Il bacio di Tosca i  Beresina. Tots tracten d’il·lusions i somnis que es dissolen, de persones que es deslliguen de les altres fins a perdre’s, de llocs imaginaris que es busquen per fugir de la realitat, de la normalitat i de tot allò que comporta.”

Consulteu programació en aquest enllaç.