Aquesta jornada, que tindrà lloc dimarts, 19 de novembre, a Torre Jussana, servirà per presentar bones pràctiques en la participació relacionada amb les temàtiques i el dictamen que signen els tres consells.
Aquesta jornada, que tindrà lloc dimarts, 19 de novembre, a Torre Jussana, servirà per presentar bones pràctiques en la participació relacionada amb les temàtiques i el dictamen que signen els tres consells. Qui ho desitgi, encara es pot inscriure.
Parlem sobre les bones pràctiques dels diferents Consells i les recomanacions més destacades amb Fàtima Ahmed, representant del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona al Consell de Ciutat, Antonio Cortés, representant del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona al Consell de Ciutat i amb Maria del Carmen de la Fuente, directora de Migrastudium i membre del Consell de Ciutat.
Podríeu esmentar alguna bona pràctica del vostres Consells?
Fàtima Ahmed (F.A.): Compartirem amb vosaltres dues bones pràctiques del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona. Una, per exemple, és un estudi que es va fer fa uns anys sobre el tema de les cures, especialment sobre les treballadores de la llar i de les cures, un tema que a vegades des de la ciutat no es contemplava prou. Aquest estudi es va dur a terme durant un any amb un grup de treball, un premi, etc., i es va posar sobre la taula a l’administració, en aquest cas, a l’Ajuntament de Barcelona. Ara, des del Departament de les Cures i des de Feminismes i LGTBI, s’està treballant aquest tema. Un altre exemple va ser l’estudi sobre Barcelona antiracista i el racisme institucional, que un any després es va convertir en una mesura de govern del Departament del Dret de Ciutadania per a una Barcelona antiracista. Esperem que amb aquesta jornada puguem aconseguir també un pla municipal contra el racisme.
Antonio Cortés (A.C.): Comptant que el poble gitano és un poble que porta a Espanya i a Catalunya més de 500 anys, la nostra interacció dins del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona, més enllà del perfil polític que podem assumir i de fer iniciatives perquè l’Ajuntament escolti les nostres reclamacions com a poble per al reconeixement en l’espai urbà, ha sigut i és per reconèixer que, com a poble gitano, no som un poble vingut de fora, sinó que portem aquí molts anys. Això ens identifica, encara que patim la mateixa manca de reconeixement administratiu o institucional que altres col·lectius.
Com actua el Consell Municipal d’Immigració en situacions d’urgència, tant per a declaracions com per a reunions? En quins casos i de quina manera s’actua?
F.A.: Respecte a la Comissió d’Urgència, és una eina molt important que té el Consell Municipal d’Immigració, i que crec que altres consells de participació no tenen. Aquesta eina permet una resposta ràpida davant problemes que afecten el col·lectiu representat pel Consell Municipal d’Immigració de Barcelona. S’han fet diverses reunions amb manifestos, especialment en temes delicats que vulneraven els drets de les persones migrades i refugiades a la ciutat. La Comissió Permanent i entitats del plenari poden convocar aquesta reunió amb una urgència de menys de 24 hores, i requereix un nombre mínim d’entitats. Per exemple, s’ha convocat per temes com les cites d’estrangeria i durant campanyes electorals per evitar que el discurs sobre la immigració formi part de la campanya. També s’ha utilitzat per abordar temes de convivència en barris, com el cas d’un oratori al carrer Japó, treballant aquests temes amb un consens i amb manifestos.
Quins aspectes destacaria de la manera de treballar i d’organitzar-vos del Consell Municipal del Poble Gitano?
A.C.: Nosaltres utilitzem la incidència política dins del nostre espai per reclamar la veritat i la necessitat de reconeixement com a ciutadans d’aquesta ciutat. Aviat es crearà una taula interdepartamental en què participarem i podrem aportar una visió real del dia a dia de la nostra població aquí a Barcelona, com patim les mancances en recursos, en habitatge, en els controls policials o en l’assetjament que patim tant a la feina com a l’administració quan anem a demanar o preguntar qualsevol cosa. Si no participem en les polítiques públiques, aquesta realitat queda amagada darrere d’una visió esbiaixada de les persones que fan aquestes polítiques, que potser no és la mateixa que la de les persones que vivim a Barcelona.
El grup de treball va sorgir, en part, arran de la proposta de Migrastudium de convertir Barcelona en una ciutat refugi. Podria explicar amb més detall en què consisteix aquesta proposta i la sensibilitat que la impulsa?
Ma Carmen de la Fuente (M.C.F.): La sensibilitat que va inspirar la proposta sobre migració i inclusió a Barcelona té a veure amb l’acompanyament a persones en situació administrativa irregular, sovint invisibilitzades. Són persones que no compten perquè no es parla d’elles ni se les visibilitza. Creiem que Barcelona ha de ser una ciutat de tots i totes, independentment de la situació administrativa. Aquesta mirada integral dels col·lectius i de la ciutadania en el seu conjunt es reflecteix en el dictamen gràcies a la participació dels diferents consells.
Què considera que aporta el treball conjunt entre els tres consells? Quins aspectes destacaria de la manera d’actuar d’aquest grup de treball?
F.A.: Passant al treball conjunt dels tres consells, des del Consell Municipal d’Immigració estem molt satisfets amb aquest treball transversal i en xarxa. Aquesta manera de treballar és un repte per a altres consells, perquè ens permet combinar diferents perspectives, talents i experiències de cada consell en un tema que ens afecta a tots. Tot i que el Consell de Ciutat és el Consell dels Consells, la transversalitat és molt important. El producte final d’aquest grup de treball, que és el dictamen, és només l’inici per obrir les portes a altres consells, facilitant una manera de treballar en la qual totes les entitats, consells i l’administració ens hem sentit molt còmodes.
A.C.: Respecte a la comissió interdepartamental, hem tingut una bona entesa entre totes, i la realitat de les persones migrants o nouvingudes no és tan llunyana de la del poble gitano. Les persones migrants tenen problemàtiques específiques, com el padró o l’accés a la sanitat pública, que nosaltres no patim per ser nascuts a Barcelona. Però en termes de discriminació, tant a nosaltres com a les persones migrants ens afecten els estereotips imposats per la premsa o l’imaginari col·lectiu. Dins d’aquesta situació de precarietat compartida, veiem punts d’unió que ens permeten treballar junts per canviar la situació.
M.C.F.): Crec que aquesta forma de treballar de diferents consells en una mateixa temàtica aporta una mirada de conjunt, més rica i diversa, sobre una qüestió que és transversal per al conjunt de la ciutat, i que ens afecta a tots els ciutadans i ciutadanes d’una manera o altra. Tenir una mirada compartida és més interessant i genera propostes que poden ajudar a superar la situació de racisme que forma part del nostre context.
Com creu que es podria acabar de materialitzar i complementar aquesta interconnexió entre entitats i administració, en aquest cas l’Ajuntament?
M.C.F.: Les entitats que treballen en línia amb les demandes del dictamen ajuden a complementar aquesta tasca. Crec que això es materialitza justament amb una mirada conjunta, establint prioritats comunes. El dictamen reflecteix aquesta necessitat de sumar forces, amb cadascú aportant des del que és i el que pot, per construir una ciutat lliure de racisme i oberta a totes les persones, tant a les que arriben com a les que fa anys que hi són, però que encara pateixen el racisme.
Que li va semblar el canvi de direcció del dictamen cap a una perspectiva més general, més enllà del focus en el col·lectiu migrant?
A.C.: Recordo que en una reunió amb propostes inicials semblava que només es pensava en el col·lectiu migrant. Però amb treball conjunt, vam aconseguir ampliar la perspectiva per incloure diferents col·lectius. Aquest dia ha sigut molt important, perquè moltes persones, tot i ser d’origen migrant, ja porten diverses generacions vivint a Barcelona o a Catalunya. Això ens fa pensar en la nostra experiència com a poble gitano, que també ha passat per aquestes situacions, mantenint la cultura i les nostres formes de fer, i reclamant espais on puguem participar de manera interseccional en la ciutat.
Com aborda el dictamen la problemàtica relacionada amb la distribució de competències d’àmbit estatal o autonòmic?
M.C.F.: El dictamen afronta amb consciència la distribució de competències de caràcter estatal o autonòmic en quan a la problemàtica de migracions i antiracisme, sabent que existeixen competències de diferents nivells i que hi ha administracions amb diferents responsabilitats. Això no treu que la ciutat de Barcelona, i el seu Ajuntament, hagi d’incorporar aquesta mirada i responsabilitat en la seva acció de govern. Tot i no tenir determinades competències, l’Ajuntament ha de ser proactiu i transmetre la rellevància d’unes polítiques inclusives que garanteixin la integració social de totes les persones.
Podria indicar alguna altra problemàtica que sigui necessari atendre i com el dictamen hi dona resposta?
M.C.F.: Més enllà d’aquesta problemàtica, voldria assenyalar una altra prioritat per Barcelona que es menciona en el dictamen: la necessitat de dimensionar tots els serveis que garanteixin l’accés als drets per a tota la ciutadania. És una tasca rellevant com a ciutat i és competència del govern local. Cal una estratègia per garantir que aquests serveis puguin donar resposta a totes les necessitats. Aquesta estratègia no ha de ser només de l’Ajuntament, sinó que hauria d’incorporar la perspectiva de totes les entitats i consells, que tenen un coneixement directe de la realitat de moltes persones.
Podríeu mencionar alguna de les problemàtiques que afronten els vostres Consells i que es tracten en el dictamen, així com les recomanacions formulades per abordar-les?
F.A.: Hi ha moltes problemàtiques, i el dictamen les aborda totes: educació, habitatge, sostenibilitat, cultura, equipaments, i la gestió de la diversitat. Però sobretot l’acollida. La recomanació en aquest dictamen sobre el padró és molt important, perquè tenim una població en situació de vulnerabilitat i l’accés al padró és essencial per a una ciutat acollidora. Aquesta recomanació s’ha de mirar amb atenció, ja que és vital per a la població que atén el Consell Municipal d’Immigració, i especialment per a les entitats que estan en primera línia, detectant aquestes problemàtiques i vulneracions de drets. Per tant, acollida, padró, cites i el que vindrà el 2025. Ens hem de posar les piles en aquests temes.
A.C.: Si hagués de destacar una problemàtica primordial i una recomanació com a poble gitano, en destacaria tres: primer, el control policial, ja que, com a perfil racialitzat, patim una persecució sistemàtica; segon, l’accés a l’habitatge, en què, malgrat tenir nòmina o altres requisits, ser una persona racialitzada sovint et resta punts per accedir a un pis; i tercer, la necessitat de millorar el procés de denúncia per situacions de maltractament o discriminació racial, perquè aquestes denúncies tinguin una veritable incidència i es prenguin accions reals per solucionar la situació. Ha sigut molt enriquidor treballar en aquest dictamen.