El Dia Internacional per a l’Eliminació del Racisme té lloc el 21 de març de cada any. El mateix dia de l’any 1960 es va organitzar una manifestació pacífica a Sharpeville, Sud-àfrica, per a protestar contra una llei racista de l’apartheid.
La llei formava part de la “política de segregació racial” creada per a limitar els drets de les persones negres i mantenir la dominació de la minoria blanca. Es van construir barris exclusivament per als blancs i altres per als negres. Els autobusos tenien parades exclusives per als blancs. Les persones negres tenien les seves pròpies universitats i hospitals, tots de pitjor qualitat respecte als dels blancs. També van quedar prohibides les relacions i el matrimoni entre persones negres i blanques.
De totes les mesures racistes de l’apartheid, la que concretament va motivar la protesta de Sharpeville era la que obligava les persones negres a dur el que s’anomenava pass. Era un document que els prohibia l’accés a certes zones, que eren exclusives per a blancs.
La població negra sud-africana es va organitzar per a manifestar-se de forma pacífica, i la policia de Sharpeville va respondre amb violència i obrint foc. El resultat va ser de 69 persones mortes i al voltant de 200 ferides.
La massacre de Sharpeville, un fet directament lligat a la segregació racial, va provocar una gran onada mundial de protestes.
Nacions Unides també va condemnar la massacre, i l’any 1966 l’Assemblea General va proclamar el 21 de març com el Dia Internacional per a l’Eliminació del Racisme.
Tres dècades més tard, quan l’apartheid ja s’havia acabat, l’aleshores president sud-africà Nelson Mandela va declarar el 21 de març el Dia dels Drets Humans a Sud-àfrica.
L’efemèride a Barcelona
A la ciutat també es commemora el 21 de març, i ahir es va celebrar un acte al Saló de Cent de l’Ajuntament. “Com construïm una ciutat antiracista?” va ser el títol de la jornada, que va comptar amb la benvinguda de la Tinenta d’Alcaldia Maria Eugènia Gay.
A continuació, la taula rodona amb el mateix títol que l’acte “Com construïm una ciutat antiracista?” va servir per a reflexionar sobre antiracisme a la ciutat. Es va parlar de la importància de fer polítiques públiques amb una mirada antiracista; de les dificultats per a la població migrant derivades de la llei d’estrangeria; dels problemes de convivència als barris generats pel racisme social; de la importància de promoure l’antiracisme en l’àmbit educatiu i molt més.
També hi va haver espai per la lectura d’un manifest a càrrec del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona i del Consell Municipal del Poble Gitano.
Després, la Comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa Sara Belbeida va presentar el projecte de Pla Municipal Contra el Racisme. Va explicar que abans de l’estiu s’iniciarà un procés de participació que durà a un pla estratègic contra el racisme amb previsió de deu anys.
La jornada va concloure amb l’actuació artística de Vignesh Melwani, cantant, artista escènic i agitador cultural barceloní.