L’Ajuntament de Barcelona, a través del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) i del Consell Educatiu Municipal de Barcelona (CEMB), ha iniciat aquest curs el projecte ‘Transformem els patis’. Desplegat dins del Pla del joc a l’espai públic per avançar cap a una ciutat jugable, el projecte té l’objectiu de transformar els patis de les escoles perquè siguin espais d’aprenentatges vitals, de benestar i de relacions equitatives pels infants i tota la comunitat, reconeixent-los com un espai de joc per excel·lència.
La fita marcada és que al 2030 tots els patis d’infantil i primària de les escoles públiques de la ciutat de Barcelona siguin coeducatius, verds i comunitaris en els espais i les dinàmiques. Precisament per assolir aquests atributs, s’han definit sis criteris presentats a través d’una infografia que servirà de material per a les escoles i les ajudarà a establir un marc a partir del qual podran acotar els seus propis reptes per a la transformació del seu pati.
Aquests sis criteris són els següents:
1. El pati ha de ser un espai valuós d’aprenentatge, coeducació i convivència dins de l’escola, integrat en el projecte educatiu de centre, amb equitat de gènere en el joc, afavorint la gestió positiva dels conflictes, la inclusió i bona convivència entre infants de diferents capacitats, gèneres, edats i orígens. A més, ha de buscar fer corresponsables els infants en la presa de decisions i en el manteniment i cura del pati.
2. El pati ha d’oferir diversitat d’ambients i activitats lúdiques, creatives i amb reptes, amb espais per al joc actiu, semiactiu i tranquil. També s’hi ha de poder trobar espais i materials atractius, estimulants i amb reptes per a totes les edats i capacitats, estimulant el joc autònom i divers sense dirigir-lo.
3. El pati ha de garantir el contacte amb la natura, amb el verd, la terra i l’aigua: ha de tenir més espais per la terra i la sorra que per al ciment, oferir contacte amb la vegetació ja sigui amb arbres, cobertes enjardinades, jardins verticals, jardins comestibles i d’olors, o bé jardineres i horts. Hi ha d’haver presència d’aigua, no només per beure, sinó també per jugar-hi i experimentar, i les estructures de joc que hi hagi han d’estar fetes amb elements naturals
4. El pati ha de ser confortable, funcional i connectat amb l’entorn: ha de tenir ombra a l’estiu i espais assolellats a l’hivern, i ha de tenir font, bancs i papereres, entre d’altres. També ha de permetre una bona circulació entre el pati i les aules i, sempre que sigui possible, disposar d’un accés als lavabos sense haver d’entrar a l’edifici de l’escola per facilitar la logística quan el pati s’obri al barri fora de l’horari escolar.
5. El pati ha de tenir una distribució equilibrada dels espais on tots els jocs i activitats tinguin espais de qualitat i amb perspectiva de gènere, perquè hi convisquin activitats amb diferents nivells de moviment i intensitat. Ha de poder combinar estructures fixes i material lúdic mòbil i garantir l’accessibilitat -tant física com comunicativa- per a tots els infants, també els que tenen diversitat funcional, sigui del tipus que sigui.
6. El pati ha d’oferir usos diversos per a tota la comunitat i el veïnat: a més de ser un espai de joc lliure per excel·lència, ha de ser versàtil per a moltes activitats com ara l’educació física, aula a l’aire lliure, esport extraescolar, festes, etc. Per tal d’afavorir la vida comunitària i compartir els beneficis d’un bon pati amb tots els veïns i veïnes, ha d’estar obert al barri tant a les tardes com els caps de setmana.
L’elaboració dels criteris s’ha fet en el marc d’una comissió tècnica transversal de l’Ajuntament amb el Consorci d’Educació i el suport de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona. Per a la seva definició, s’ha dut a terme una revisió documental de les principals publicacions que hi ha en l’àmbit català sobre processos de transformació de patis escolars i de programes d’altres ajuntaments tant nacionals com internacionals. Posteriorment, aquesta revisió s’ha contrastat amb les aportacions d’una quarantena de persones i entitats expertes en el món de l’educació, l’arquitectura, el joc, el verd, l’esport, l’accessibilitat, la perspectiva de gènere, l’acció comunitària i la salut.
Aquests sis criteris són els que guiaran les propostes dels 12 centres amb els que s’està treballant al llarg del 2021 en el marc del procés participatiu amb la comunitat educativa “Transformem els patis”. Cada centre ha constituït un grup motor en el que participa tota la comunitat educativa.
Després de tancar la primera fase, que tenia un caire més aviat informatiu, aquesta setmana s’ha iniciat la segona fase del procés participatiu, en la que el conjunt de la comunitat de cada centre (infants, associacions de famílies i equip docent) elaboraran les propostes de transformació dels seus patis amb un equip de suport. El procés participatiu continuarà amb sessions amb arquitectes per analitzar-ne la viabilitat. El propòsit és que durant el proper estiu s’executin les millores en els respectius patis.
Les 12 escoles participants en el projecte d’aquest curs són l’Escola Parc Ciutadella, l’Escola Auró, l’Escola Ramon Llull, l’Escola Estel, l’Escola Bogatell, l’Escola Tàber, l’Escola Francesc Macià, l’Escola Duran i Bas, l’Escola Pau Casals, l’Escola de les Aigües, l’Escola Palma de Mallorca i l’Escola Milà i Fontanals. El curs 2021/2022 es preveu donar continuïtat al projecte “Transformem els patis”, amb la participació de 12 noves escoles seleccionades a partir de la Convocatòria Unificada de Programes del Consorci d’Educació de Barcelona.
