Pla del joc a l’espai públic

El Pla del joc a l’espai públic amb l’horitzó 2030 pretén passar d’una ciutat amb àrees de joc a una ciutat jugable. El seu objectiu és millorar i diversificar les oportunitats de joc i activitat física a l’espai públic pels seus amplis beneficis tant per al desenvolupament i benestar de la infància i l’adolescència com per a la salut i la vida comunitària.

És el resultat d’un procés transversal i participat de més de 400 professionals, entitats i ciutadania –infants i adults– i s’inspira en plans de joc pioners d’altres ciutats com Dublín o Londres. Alhora, dona resposta a les recomanacions de les Nacions Unides per fer avançar el dret al joc, un dret humà específic d’infants i adolescents.

Amb aquest pla, Barcelona busca un canvi de paradigma per esdevenir una ciutat amb zones específiques de joc més diverses, creatives, accessibles i inclusives, alhora que posa l’urbanisme de tota la ciutat a disposició del joc.

Amb aquesta visió, en aquest pla es concreten 63 actuacions que responen a una òptica integrada i transversal que combina accions d’urbanisme (des de microintervencions i urbanisme tàctic fins a grans transformacions urbanes) amb accions socials (des de dinamitzacions itinerants fins a nous conceptes en serveis públics).

En el Pla del joc es defineixen deu projectes tractors que fomenten el canvi de visió entorn del joc:

Nous jocs singulars

Una manera d’exemplificar el canvi en la política del joc de la ciutat és incorporar elements de jocs singulars i atractius que ofereixen diferents possibilitats de joc i d’exploració per als infants.

Al llarg dels anys 2018 i 2019 s’han instal·lat els cinc primers elements als espais següents:​

  • Plaça del Sol (Gràcia)
  • Jardins de la Indústria (Eixample)
  • Parc Central de Nou Barris (Nou Barris)
  • Parc de La Pegaso (Sant Andreu)
  • Avinguda Meridiana (Sant Martí).

 

10 fites del Pla del joc

A més dels deu projectes tractors i la instal·lació dels cinc elements singulars, el Pla del joc recull deu fites clau per assolir d’aquí al 2030 (es poden consultar al final d'aquesta pàgina).

Consulta el Pla del joc a l'espai públic


Jornada Joc i Ciutat

El Pla del joc a l’espai públic es va presentar el febrer del 2019 a la jornada Joc i Ciutat, organitzada per l’Àrea d’Ecologia Urbana i l’Àrea de Drets Socials, i amb el suport de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona. A la jornada hi van participar, entre molts d’altres, Sam Williams, investigador, consultor i activista del joc, i Francesco Tonucci, pedagog i investigador al Centre Nacional de Recerca Italià especialista en infància i ciutat.

Barcelona dona molt de joc

El Pla del joc a l’espai públic és el resultat de la Mesura de govern “Barcelona dona molt de joc” aprovada el febrer del 2018.

Aquesta mesura de govern situa els reptes a l’hora d’afavorir el joc a l’espai públic i a la vida quotidiana, recull les actuacions ja desenvolupades o que han estat en marxa durant els darrers anys i identifica les accions previstes per als anys 2018 i 2019 per definir el Pla del joc a l’espai públic 2020-2030.

Consulta la Mesura de Govern "Cap a una política de joc a l'espai públic"

10

projectes tractor

10

fites del Pla del joc

5

jocs singulars

1r

Doblar les àrees de joc que ofereixen activitats lúdiques, joc divers i creatiu.

2n

Reduir i eliminar les àrees de joc que tenen menys de 50 m2 o que no ofereixen prou activitats lúdiques.

3r

Crear deu espais per al joc d’esquitxar-se i per refrescar-se, i augmentar les possibilitats de joc amb sorra.

4t

Augmentar les possibilitats de joc amb reptes pensades especialment per a adolescents i joves amb la creació de deu parcs esportius urbans, vint tirolines, quinze tobogans gegants i vint elements de joc amb repte d’alçada.

Promoure el joc compartit i col·laboratiu i l’activitat física en grup a l’aire lliure, assolint que hi hagi un 50% dels elements de joc que afavoreixin el joc compartit, així com 250 taules de ping-pong i 150 cistelles de bàsquet.

Incrementar les oportunitats de joc de les persones amb diversitat funcional, assegurant que el 100% de les àrees que es renovin incorporin certificacions inclusives.

Arribar al 40% de les àrees de joc amb fonts d’aigua properes, el 90% dels espais verds amb font d’aigua per beure, el 20% amb lavabos d’accés públic i el 75% dels parcs i jardins amb taules de pícnic o similar.

Aconseguir que un 60% dels centres educatius públics tinguin patis adequats i amb usos comunitaris (un mínim de 120 patis).

Fer intervencions en aproximadament 100 entorns escolars per convertir-los en llocs d’estada i socialització.

10è

Reduir el sedentarisme i promoure el joc a l’aire lliure en la infància i joventut de la ciutat, i reduir les taxes d’inactivitat física. Reduir per sota del 15% el percentatge de nens i nenes que no juguen cap dia al carrer.