Diu Saskia Sassen que “la sociabilitat i el contacte físic que ofereix la ciutat és insustituïble”. La ciutat ofereix espais de trobada entre persones d’orígens socials i geogràfics diversos. Espais de convivència i de conflicte en què es desenvolupen una part de les activitats quotidianes i de les relacions humanes.
Aquest número de la revista Barcelona Societat està dedicat a l’abordatge de problemàtiques socials que s’expressen als carrers, a les places, als parcs, a les estacions, a les platges… La major part d’aquestes problemàtiques tenen un rerefons ocult i són ignorades fins que es manifesten en el terreny que anomenem espai públic. A Barcelona, realitats com el sensellarisme, els assentaments irregulars, la venda ambulant no autoritzada o la mendicitat atreuen l’interès de l’opinió pública quan es fan visibles. La pobresa, l’exclusió del mercat laboral, la falta d’habitatge o l’exclusió administrativa perpètua de moltes persones migrants són problemes amb causes estructurals que són tractats com a conflictes en l’ús de l’espai públic quan emergeixen als carrers.
Són problemes que no deixen a ningú indiferent i que provoquen debats sobre els límits de la convivència i de la llibertat, sobre el paper de les administracions, o sobre la seva capacitat de transformació de la realitat. Quins actors defineixen l’ús de l’espai públic? Quin ha de ser el paper de l’Administració municipal? Quines activitats posen en risc les persones? Quins són els límits de la intervenció social?
Barcelona, ciutat de pas i d’arribada, amb una activitat econòmica que genera oportunitats per viure i per sobreviure, amb dificultats creixents d’accés a l’habitatge, i amb una de les densitats de població més grans del món —uns 16.000 habitants per quilòmetre quadrat—, té un espai públic extremadament dinàmic sotmès a moltes tensions.
Hem demanat a diversos autors i autores que reflexionin i que aportin evidències sobre els conflictes derivats de la privatització de l’espai urbà, sobre les dinàmiques de criminalització i estigmatització de la pobresa, sobre com s’expressen les desigualtats de gènere a l’espai públic, sobre experiències reeixides d’intervenció social en realitats com els assentaments o l’atenció a dones sense llar.
Unes reflexions que se sumen als aprenentatges acumulats pels serveis d’intervenció social a l’espai públic de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, que amb una trajectòria de dues dècades han esdevingut un referent a Europa.
Un espai urbà inclusiu és el que no penalitza les persones per la seva situació de vulnerabilitat econòmica i social, i el que facilita que tots i totes puguem desenvolupar la nostra vida quotidiana amb autonomia i llibertat. Per això, aquest número recull experiències i reflexions al voltant del paper de l’Administració i dels veïnats en la transformació de l’espai públic, per evitar-ne la mercantilització i fer-lo respectuós amb les diversitats funcionals, i per facilitar la cura i la trobada entre veïns i veïnes.
Laia Ortiz
Tinenta d’alcalde de Drets Socials
Ajuntament de Barcelona
