Els infants són el futur de la ciutat, però també el present com a ciutadans de ple dret. Cal protegir-los de situacions de vulnerabilitat i exclusió, però també facilitar-los la seva autonomia, desenvolupar les seves capacitats, donar-los veu i escoltar-los. Des de Barcelona hem de seguir tirant endavant polítiques “per als” i “amb” els infants, vetllant per la igualtat d’oportunitats i promovent-ne el benestar físic i emocional.
Barcelona és Ciutat Amiga de la Infància des del 2007, un reconeixement que atorga l’UNICEF pel compromís de la ciutat amb les polítiques d’infància i que motiva a seguir treballant en programes de llarg recorregut que ja han demostrat el seu impacte favorable en la vida dels nens i les nenes de la ciutat, i també a impulsar projectes innovadors pensats per donar resposta a les noves necessitats que sorgeixen en una ciutat canviant com Barcelona, com per exemple l’arribada d’infants immigrants no acompanyats.
Aquest número de la revista Barcelona Societat ens aporta un primer diagnòstic que ens posa el focus en els efectes de les desigualtats econòmiques, educatives i de salut sobre els infants. Els nens i les nenes que creixen en famílies pobres tenen una probabilitat molt més alta d’“heretar” aquesta pobresa en l’etapa adulta. La pobresa i l’exclusió que pateixen els infants d’avui condiciona el progrés de la nostra societat del futur.
Des de l’àmbit educatiu, Barcelona està treballant per desenvolupar estratègies de planificació educativa que evitin la segregació escolar a la ciutat i assegurin la igualtat d’oportunitats. També s’ha iniciat recentment l’Escola de Segones Oportunitats adreçada a joves en vies d’exclusió o exclosos del sistema educatiu. Així mateix, s’està apostant pel temps de lleure educatiu dels infants, com un element positiu en la igualació d’oportunitats socials i educatives. Barcelona vol seguir ampliant l’oferta de lleure educatiu a tota la ciutat, amb una atenció especial a aquells barris on és molt restringida.
En el terreny de la salut es presenten dues experiències molt rellevants en la detecció i intervenció precoç. La primera, adreçada a l’atenció primerenca en infants de fins a 6 anys, considerant-la com un dret universal per a tots els nens i nenes. I la segona, orientada a la detecció i intervenció precoç de problemes de salut mental d’adolescents i joves d’entre 12 i 22 anys.
Aquest monogràfic aporta elements per al debat a través de la reflexió teòrica de les polítiques d’infància en general i l’exposició d’algunes polítiques concretes impulsades des del Govern municipal. Invertir en polítiques d’infància contribueix a corregir les desigualtats existents, la qual cosa millora el benestar dels
Marga Marí-Klose
Regidora d’Infància, Joventut, Persones Grans i Diversitat Funcional
Ajuntament de Barcelona