Educació

El Consell d’Educació Municipal de Barcelona (CEMB) i el Consell Municipal de la Formació Professional de Barcelona (CFPB) han celebrat aquest dilluns 16 de desembre una nova edició del ‘Debat de debats: parla la comunitat educativa i de l’FP’.

L’acte va tenir lloc a l’Institut Martí Pous i va servir per lliurar els sis informes de les comissions i grups de treball del CEMB i del CFPB del curs 2023-2024 a les administracions competents.

Els quatre informes de les comissions del CEMB tracten sobre el benestar emocional de la comunitat educativa, l’educació activa per l’emergència climàtica, l’educació inclusiva i la planificació educativa. Pel que fa als informes dels dos grups de treball del CFPB, aquests se centren en la planificació de l’oferta d’FP i en l’FP Dual.

Al llarg del curs les comissions del CEMB han comptat amb la participació d’una vuitantena de persones, i els grups de treball del CFPB amb una trentena de participants. En total, en els sis espais participatius han intervingut una vintena de persones expertes que han compartit recerques i experiències per tal de posar les bases del debat.

Les comissions del CEMB han generat 62 propostes en el curs 2023-2024, mentre que els grups de treball del CFPB n’han presentat 43. Del 62% de mesures proposades pel CEMB que són responsabilitat del Consorci d’Educació de Barcelona, el 35% han iniciat la seva implementació, el 48% estan ja consolidades i el 13% s’han finalitzat. Quant a les propostes del CFPB, un 87% estarien ja en fase d’inici.

En l’acte, es van entregar els informes a la secretària general d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, Teresa Sambola, al regidor d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i president del CEMB, Lluís Rabell, i a la regidora de Promoció Econòmica i Treball de l’Ajuntament de Barcelona i presidenta del CFPB, Raquel Gil. Tots tres van valorar “d’excel·lents” i “de gran qualitat” les reflexions i propostes plasmades en els documents.

En un col·loqui moderat per la secretària dels dos Consells, Sira Garcia, els presidents de cadascuna de les comissions i grups de treball van anar formulant preguntes sobre els temes tractats a Sambola, Rabell i Gil. D’aquesta manera, van intervenir Alfons Espinosa (Comissió Planificació Educativa CEMB), Melcior Arcarons i Jesús Martín (Grup de treball Planificació de l’oferta d’FP CFPB), Maria Roca i Àngels Cadena (Taula de ciutat per una educació Inclusiva CEMB), Natàlia Baldan (Grup de treball FP Dual CFPB), Pati Sarrias (Comissió de Benestar emocional de la comunitat educativa CEMB) i Agustí Ten (Comissió d’Educació activa per l’emergència climàtica CEMB).

Fruit de les preguntes plantejades, entre altres qüestions, els tres ponents van posar en valor l’aposta per l’autonomia del territori a l’hora de fixar criteris per la planificació educativa i de l’FP, van avaluar el primer any d’implementació de la figura del COCOBE, van detallar les accions previstes per atreure noves empreses a participar en la dualització de tota l’FP o van posar èmfasi en la importància de l’etapa de la primera infància en la detecció i atenció de les necessitats educatives especials.

A més, es va assegurar el compromís del Departament d’Educació i Formació Professional d’incrementar l’oferta de PFI i FP Bàsica i d’atorgar el finançament dels PFI abans per tal d’harmonitzar el calendari de preinscripció, així com la voluntat d’iniciar un Pla de confort climàtic als centres educatius inspirant-se en el Pla Clima de Barcelona.

Reptes per a la millora de l’equitat educativa

El ‘Debat de debats’ es va iniciar amb una ponència a càrrec de Bernat Albaigés Blasi, investigador en l’àmbit de l’educació i de la igualtat d’oportunitats en la infància i la joventut, i assessor a l’Àrea d’infància i educació al Síndic de Greuges de Catalunya.

Albaigés va compartir que la situació del sistema educatiu català presenta una paradoxa: mentre que les proves de competències assenyalen un empitjorament dels aprenentatges en l’alumnat, els indicadors de trajectòries educatives mostren una millora significativa, amb una reducció de l’abandonament escolar i un augment de la proporció de persones joves que finalitzen l’educació amb un nivell d’instrucció superior.

Tot i això, va indicar que el sistema ha patit en els darrers anys grans transformacions demogràfiques, socioeconòmiques i digitals que han tingut un impacte directe en les condicions d’educabilitat dels infants i que no han estat acompanyades de polítiques prou robustes per mitigar-ne els efectes.

Per això va llistar els reptes als quals fer front per millorar l’equitat educativa, destacant la necessitat d’universalitzar l’I2 i el lleure educatiu, d’assegurar condicions d’escolarització equivalents per a tot l’alumnat, de dotar de més recursos els centres amb major complexitat, de fomentar una cultura inclusiva en els centres educatius, de visibilitzar el racisme estructural i desplegar mesures més efectives contra l’assetjament escolar o de garantir la cobertura completa de la demanda d’FP, entre altres.

La veu de l’alumnat

L’acte es va cloure amb una reflexió per part dels representants de l’alumnat del CEMB i del CFPB. Lucía Aliaga, Aila Bedoya, Quim Mbengue i Noa Rodríguez van intervenir per denunciar que, tot i representar el col·lectiu més nombrós del sistema educatiu, les seves veus són sovint invisibilitzades i poc tingudes en compte. També consideren que espais de participació com els dos Consells no estan adaptats perquè l’alumnat es pugui expressar plenament i tingui una veu influent.

Davant d’aquesta situació defensen un canvi cultural i institucional que visibilitzi i posi en valor la veu de les persones joves, garantint espais de participació singulars i adequats, ja que creuen que només així es podrà construir una comunitat educativa més equitativa.