És un matí qualsevol, poc a poc infants i famílies van entrant a l’escola.
Com cada dia l’espai està organitzat oferint un munt de propostes diferents que conviden a iniciar el joc. Quan arriben, després de les abraçades de bon dia, miren, observen i espontàniament es van incorporant a fer alguna cosa...i l’activitat comença a tenir vida.
Però avui ens fixarem en una en concret. En un racó es troben disposats uns quants jocs amb la idea de provocar no sols curiositat sinó un repte personal. Són els jocs de taula. Certament no tenen res d’original, en podem trobar a tot arreu, a cada casa, a cada escola...
I així comencem, senzillament seient al costat de l’infant, estant presents, observant i encoratjant a resoldre una situació “difícil”. De “difícils” n’hi ha de moltes menes, algunes són per agrupar, classificar, construir, enfilar, seqüenciar, altres per ordenar, aparellar, establir correspondències o relacions, repartir, acumular....Ufffff!!!. Nosaltres, com adultes que acompanyem, ens impliquem al seu costat compartint aquests moments per resoldre aquesta situació amb complicitat. La intenció és provocar en l’infant el desenvolupament de la capacitat de raonar i adquirir estructures lògiques de pensament matemàtic. Tot jugant conjuntament, tot provant, tot compartint, tot equivocant-nos, li posem la confiança donant-li seguretat en les seves decisions. Observant-lo podem comprovar la seva satisfacció quan ha fet un pas endavant, aconseguint alguna cosa amb el seu esforç.
De seguida venen altres nens i nenes impacients per afegir-se al joc i ja la tenim organitzada!. L’activitat es converteix en una vivència de grup, on entre tots s’animen a trobar respostes.
