Explicar contes és una activitat meravellosa.
Quan ens posem davant d’un grup d’infants i obrim un llibre, els preparem per escoltar una historia, una història que per més senzilla que sigui, no sempre és captada en tot el seu significat.
L’explicació d’un conte junt amb la il·lustració, ens permet veure quines emocions experimenten els seus protagonistes.
Més enllà d’això, la nostra veu, el to, les cares i les expressions contribueixen a crear empatia entre l’infant i els personatges, i si a més a més fem que aquests personatges cobrin vida (amb objectes, imatges, joguines...), estem posant a la seva disposició uns recursos que els permetin desenvolupar la capacitat expressiva i alhora proporcionar maneres per poder interpretar i reproduir..
A l’escola tenim “les caixes dels contes”: el Tabalet, el Peix Irisat, els Tres Porquets, en Patufet i molts altres. De les caixes apareixen els elements per explicar-nos les històries, com si fos un teatre. I no només això, els personatges viuen durant un temps en un espai de l’aula. En aquest espai presentem un racó on estan tots els components del conte, posant al seu abast un escenari perquè mitjançant el joc, siguin capaços de representar les històries o de construir els seus propis relats.
Aquests petits ambients generen moments de trobada entre els nens i nenes, són moments d’intercanvi de veus, paraules, sons.. són les seves primeres narracions. Sovint veiem algun infant amb en Patufet en una mà i el bou a l’altra, i una colla que se’l miren i escolten bocabadats.
