A l’escola bressol quan parlem de comunicació ens referim a la comunicació verbal i gestual. Les educadores estem atentes i som facilitadores d’afavorir totes les situacions comunicatives, estimulant els intercanvis entre l’adult i l’infant i entre els mateixos infants.
En aquesta etapa hem de tenir en compte que cada infant té el seu procés i hem de tenir una mirada amplia cap a totes les dimensions del llenguatge i comunicació. Els infants s’expressen de múltiples maneres i els adults tenim la funció de comprendre i acompanyar des de la concepció d’un infant.
Des de Xarlot compatim espais de reflexió conjunta per aconseguir un llenguatge compartit, entenedor pels infants de 0 a 3 anys. Així intentem despendre’ns de frases estereotipades que no ajuden a la construcció de l’autoestima dels infants com el “moooolt bé, ho has fet molt bé”, “quantes vegades t’he dit que...” i fem servir un llenguatge clar i pròxim a l’infant i de qualitat per potenciar la integritat, l’autoestima i la responsabilitat pròpia des de la pedagogia.
Des del naixement els infants són persones competents que volen estar en relació, estan disposades i volen cooperar. La responsabilitat social també la porten amb ells de forma innata, però necessiten adults que els donin confiança per desenvolupar la responsabilitat pròpia.
Cal recordar que les criatures estan en evolució i els missatges els ajuden a construir el món que els envolta i la seva autoimatge. Per tant, pretenem reconèixer, descriure i acompanyar el que fa l’infant sense “voler” alguna cosa. Els infants no necessiten límits sinó persones de veritat que els diguin un “si” o un “no” amb una frase amable, personal i directa: “jo no vull que facis això”, ”jo no et puc deixar fer això...” reconeixent també quin és el seu desig amb un missatge vertader i càlid.
Respecte al tema dels conflictes, sovint a l’escola no hi ha temps per deixar madurar el conflicte. Els conflictes són necessaris, i en cada conflicte (essent igual “qui guanya”) els infants coneixen els seus desitjos i les seves possibilitats i això els fa créixer en la seva integritat. Es requereixen molts conflictes per aprendre... Normalment, hi ha molta presència d’adults i es deixa poca autonomia als infants per resoldre els conflictes. Es pot acompanyar a l’infant en la finalització el conflicte i els sentiments posteriors, fent servir un llenguatge personal per explicar com ens sentim davant d’aquella situació. També pot servir descriure, repetir el que ells diuen ... sense jutjar (ex: “veig que estàs furiós”... “jo no et deixo pegar aquí”...).
A l’escola hem elaborat un esquema base que anem enriquint i que ens serveix de pauta per recordar aquests aspectes que ens permeten estar amb els infants des del respecte.
Voleu conèixer el llenguatge compartit amb més profunditat?
