Gràcia

No va ser fins al 1946 quan la segona generació, Francesc Baró i la seva esposa, Teresa Mateu, va emprendre l’aventura d’obrir una botiga a la travessera de Gràcia, 198. Més tard, ja el 1997, la tercera i actual generació, Francesc Baró (net d’Emili Baró) i la seva esposa, Gemma Cortinas, van ampliar el local de la travessera de Gràcia. L’any 2003 van obrir la segona botiga al carrer Gran de Gràcia, 153.

Actualment, les dues botigues estan dedicades a la joiera i la rellotgeria. La seva especialitat és l’or i els diamants, i la majoria de les seves joies són fetes a mà per ells mateixos de manera artesanal.

Actualment, la botiga és propietat de Daniel Antor, a qui li va traspassar la ferreteria l’últim membre de la família Amat, que la va regentar fins que es va jubilar. En Daniel és manyós i s’ha guanyat la confiança del barri en els més de quaranta anys que fa que és al capdavant de la ferreteria. Sempre troba la millor solució a qualsevol consulta o problema dels seus clients, que són tant del barri i de confiança com de més enllà de Barcelona.

A la ferreteria Els Martells es poden trobar claus, panys, cargols de rosca especials (molts restauradors acudeixen a buscar-ne per a mobles antics, ja que no es venen a tot arreu) i, fins i tot, bombetes de 125 V. Com a dada curiosa, destacarem que, tot i que es va inaugurar sota el nom d’Els Martells, l’any 1939 va passar a anomenar-se Los Martillos, fins que amb l’arribada d’en Daniel va recuperar el seu nom tradicional.

Es deia així perquè es trobava al costat d’un monestir i davant del teatre Pompeya, ara ja desaparegut. Per la seva banda, el nom de Ràpid li ve per una anècdota: va rebre una multa per posar als tiquets de reparació una paraula en català, precisament “ràpid”.

Durant el segle passat, la botiga es dedicava a fer sabates per a gent benestant de Barcelona i per a les botigues d’alta gamma del passeig de Gràcia. Actualment, a Ràpid Coll es dediquen a la reparació de calçat, cinturons, bosses de senyora, de viatge i venda de tota mena de productes lligats a la pell i el cuir, com ara betums, cremes, cordons, etcètera.

El seu propietari és l’Àlex, molt aficionat a viatjar i a cercar sabaters per tot el món. Ja ha fet diverses exposicions de les seves fotografies de sabates d’arreu del planeta. A la botiga podràs admirar algunes de les seves fotos més interessants, com ara la col·lecció “Sabaters d’Àfrica”.

Als anys 1930, el fill de Diego Ramos va heretar el negoci i va decidir deixar córrer les sabates a mida i vendre directament sabates ja confeccionades. Després, la botiga va passar a mans de Maria Eugènia Ramos Pla, neta del fundador, al principi dels anys noranta. Ella es va especialitzar en calçat de dona. Va ser una estratègia comercial que volia adaptar-se a la realitat d’una botiga situada molt a prop d’un mercat: els homes no freqüentaven la botiga sinó que ho feien les dones que anaven a comprar a plaça.

Avui dia, després de 100 anys, la botiga es troba en plena forma i no ha patit cap pèrdua de clientela, en gran part gràcies a la confiança i el bon tracte que la botiga té amb els seus clients.

Ara gestionen la botiga ell i la seva filla Cèlia. A en Jordi li agrada molt l’art, i venen obra de pintors novells i consagrats. Tenen clients de tot el món i s’hi poden trobar obres de Marc Figueras, Josep i Ramon Moscardó i Didier Lourenço.

Marcs Palou és una empresa de marcs amb més de 90 anys d’experiència en el sector de l’emmarcament de tot tipus d’obres d’art. També s’encarreguen de la restauració de marcs, pintures, gravats i tota mena de documents. Han col·laborat a restaurar obres de pintors com ara Frederic Viñals (uns olis d’abans de la Guerra Civil). A més, també col·laboren en projectes amb les escoles del barri per donar a conèixer als infants l’art i l’artesania i reivindicar-los.

En plena dictadura de Primo de Rivera, es registra el nom Arco Iris, procedent d’una revista de l’època. No és fins als anys de la República que el nom de la botiga es tradueix al català, Arc Iris. Això no obstant, els anys posteriors a la guerra, que van ser molt durs per a la botiga, torna a dir-se Arco Iris.

Poc abans de l’esclat de la guerra, hi entra a treballar amb 16 anys Francesc Candell Espona; més endavant, juntament amb Montserrat Riera Obré i ja com a parella, es convertiran en la segona generació al capdavant de la botiga.

La seva evolució durant els anys ha fet que el negoci passés de ser una botiga de mitges i mitjons a un espai de venda de gènere de punt i, avui dia, a una tenda on trobar tot el que vesteix l’home. A l’interior de la botiga s’exposa un llibre d’història de l’establiment documentat amb fotos, en el qual és curiós veure el canvi de retolació del negoci del català al castellà d’acord amb el moment històric.

Amb més de 90 anys d’una trajectòria que va començar entre mitges i mitjons i amb esforç, constància i molt sacrifici, l’Arc Iris ha tirat endavant i ha arribat a la quarta generació.