Els treballs d’arqueologia s’allargaran unes sis setmanes i no alteren el calendari de construcció del nou mercat a la Travessera de Gràcia
Aquest dimecres han començat els treballs d’excavacions i cates de prospecció arqueològica per documentar les restes de l’antiga fàbrica tèxtil Puigmartí que han estat localitzades a la Travessera de Gràcia durant els treballs de reforma del Mercat de l’Abaceria, al barri de la Vila de Gràcia. Abans d l’inici de les obres, ja es va fer un estudi arqueològic per detectar possibles restes patrimonials en aquest solar i els resultats van ser positius: es va poder documentar un conjunt d’estructures relacionades amb l’antiga fàbrica cotonera Puigmartí, més coneguda com a Vapor Nou, que es va aixecar en aquesta ubicació a partir de 1839 i que va ser destruïda per un incendi el 1876. També es van documentar un conjunt de rases de vinya d’una etapa anterior (podrien pertànyer als segles XVII-XVIII).
El solar on s’està intervenint (a la Travessera de Gràcia, 186) s’inclou en una Zona d’Interès Arqueològic i d’alt valor històric. És per això que qualsevol actuació que s’hi faci ha d’estar condicionada per una intervenció arqueològica preventiva, que és la que ja va permetre detectar aquestes restes.
El Mercat de l’Abaceria Central de la Vila de Gràcia es va inaugurar l’any 1892 per ordenar l’activitat dels pagesos que venien a la veïna plaça de la Revolució. Les obres es van fer en els terrenys on hi havia la fàbrica de l’industrial Francesc Puigmartí i Caparà, el Vapor Nou, que era una de les més importants de l’època dedicada a la indústria del cotó. La fàbrica va arribar a donar feina a 800 persones en el seu moment de màxim esplendor.
El 1852 disposava de 120 telers i l’any 1861 va ser visitada per la reina Isabel II durant la seva visita a Barcelona. Va funcionar fins el 1876, quan va quedar arrasada per un incendi. De les seves instal·lacions, que van ser desmantellades per construir el Mercat, només n’ha quedat d’en peus una de les xemeneies, situada a l’actual plaça del Poble Romaní.
Les restes localitzades ocupen pràcticament tota la superfície del solar i corresponen, en primer lloc, a una part de l’edifici principal, localitzat al llarg de la nau central del Mercat (amb una longitud documentada de 87,60 metres i una amplada de 14 metres), en segon lloc, al sector septentrional d’aquest edifici, del qual es conserven una sèrie de construccions o edificis annexos orientats cap a la Travessera de Gràcia, i també espais de circulació per treballadors, vehicles i mercaderies. En tercer lloc, també hi ha el pati de la fàbrica on hi havia dos grans dipòsits subterranis. Aquest pati era el centre neuràlgic de la fàbrica. Les rases de sondeig han permès documentar ja el paviment que cobria pràcticament tot el terra del pati, format per grava, argiles de color marró clar amb nòduls calcaris i fortament piconades.
38 rases de sondeig
En la primera fase de treballs, duta a terme entre els mesos de setembre i desembre del 2021, es van obrir 38 rases de sondeig i es van fer tres cales informatives al solar. Aquests treballs no van localitzar cap material o resta d’època romana associades a la via romana que coincideix a grans trets amb el traçat de la Travessera de Gràcia. Tampoc s’han trobat indicis de presència de refugis antiaeris de la Guerra Civil que, segons informació recollida a l’Arxiu Administratiu de l’Ajuntament, es trobaven a prop del solar del Mercat. Segons la informació oral recollida dels veïns, l’accés al refugi número 0008 es trobaria, probablement, a l’extrem sud-est del carrer Torrijos.
L’obertura del subsòl es farà tant mecànicament com de forma manual. Quan es localitzin restes arqueològiques, es procedirà a la seva excavació i documentació utilitzant la metodologia més adient en funció del moment, sempre amb el vistiplau del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament. Si es localitza l’accés a algun refugi antiaeri, se seguirà el procediment establert per a aquests casos.