Telers
La vida a la fàbrica
Telers
Planta Baixa
La secció de telers s'ubicava fonamentalment a la planta baixa dels edificis del carrer de Sicília i de la Indústria. Temporalment, es van instal·lar alguns telers anomenats col·loquialment “Telers del Metro”, en una part de galeries de serveis, ubicades a la planta soterrània de l’edifici d’Indústria i de part de l’actual pati. Durant la primera meitat del segle XX, els telers eren màquines grosses, molt pesades, sorolloses i molt brutes. Hi havia tipus diferents de telers mecànics: els de garrot, els d'espasa, els de pic i pic, i de diferents marques: Diederichs, Rüti, Saurer, Galileo, Mas, etcètera. A mesura que avançava el segle XX, els telers van esdevenir màquines més lleugeres, silencioses, netes i especialment ràpides, fet que augmentava considerablement la producció de teixit i reduïa la necessitat que les teixidores els fessin funcionar.
Als telers hi treballaven dones, les teixidores, que eren les treballadores que millor sou tenien: cobraven segons la quantitat de metres de tela teixida.
Al llarg de la seva història, La Sedeta va produir una gran varietat de teixits: la seda natural crua o xantung, la seda artificial, el georgette, el crep setí, el crespó, el popelín, la llana, el vellut, el tergal, la buata, etcètera. La seva especialitat era la seda artificial, que la va convertir en una de les primeres fàbriques exportadores de tot el país.
Durant la dictadura franquista, les treballadores de la fàbrica van decidir fer vagues per aconseguir millores laborals. Una d'aquestes vagues va ser impedir un canvi d'horaris que es volia imposar, i que no permetia que algunes treballadores que vivien lluny de la fàbrica poguessin tornar a casa en tramvia un cop acabada la jornada laboral.
