Institut Municipal d'Urbanisme

Aquesta és la sisena ‘peça urbana’ –que s’ha urbanitzat al llarg dels darrers anys- d’aquest entramat urbà de 14 sectors amb què s’estructura el nou barri de La Marina del Prat Vermell. Un ‘sector 3’ que engloba la quadrícula creada pels carrers  Cobalt, Ferro, Foc i Plom, abastant una superfície d’uns 29.000 m² i amb criteris d’urbanització que inclouen la racionalització en  la distribució de la secció tipus dels carrers, materials a emprar, vegetació i elements urbans, prioritat d’ús per al vianant, ‘zones 30’ en els carrers interiors amb trànsit rodat, la implantació de nous sistemes com la xarxa de fred i calor del barri, o el drenatge sostenible urbà, entre altres.

L’anomenat ‘Sector 3’ del flamant barri de La Marina del Prat Vermell, al districte de Sants-Montjuïc ja és una realitat. L’Institut Municipal d’Urbanisme ja ha finalitzat les obres de millora d’aquest àmbit, que inclou la quadrícula urbana formada pels carrers Cobalt, Ferro, Foc i Plom, i amb la creació –a l’interior d’aquesta-  de dos vials ( passeig de Miquel Porter Moix; i Francesc Candel) de connexió, a més d’intersticis ‘verds’

En conjunt, una millora que s’estén  en uns 29.000 m² de superfície, i que ha inclòs, bàsicament, noves vies, enjardinament, noves xarxes de serveis (electricitat, clavegueram, gas, telecomunicacions, aigua, telefonia, deixalleria, etc.), mobiliari urbà, enllumenat públic i senyalització i semaforització.

Com ja hem comentat en altres ocasions, i per a fer un repàs a la creació d’aquest barri -que es va configurant de mica en mica- ens hem de remuntar a mitjan 2006, data en què es va aprovar definitivament la modificació del Pla General Metropolità (PGM) per a la transformació urbanística de La Marina de la Zona Franca, amb l’objectiu d’ordenar integralment aquest territori, transformant usos existents, per a la creació d’un nou barri d’usos mixtos plenament integrat a la ciutat. Una modificació que delimita 14 sectors que es van desenvolupant progressivament pels corresponents plans de millora urbana.

Més endavant, la situació va fer necessari actualitzar el Pla, tant per a poder reactivar la transformació com per adaptar-la als nous reptes actuals. En conseqüència, el 2019 es va aprovar la Modificació puntual del PGM de la Marina del Prat Vermell i un nou Pla Especial d’Infraestructures (PEI).

Aquest ‘sector 3’, doncs, és la sisena obra que configura aquest puzle de 70 hectàrees de terreny que es renovaran, que incorpora uns criteris d’urbanització que tenen com a principals característiques, la racionalització dels recursos que s’hi destinen (distribució de la secció tipus dels carrers, materials a emprar, vegetació i elements urbans), la prioritat d’ús per al vianant, les ‘zones 30’ en els carrers interiors amb trànsit rodat, la implantació de sistemes nous com la xarxa de fred i calor del barri, o el drenatge sostenible urbà, entre altres.

Dos tipus de carrer i ‘verd’ amb caràcter estructurant i vertebrador

En aquest ‘sector 3’, trobem dos tipus de vials: els d’alineació muntanya-mar (aquí, Miquel Porter Moix), on la secció és amb calçada central i voreres; i els carrers –com és el cas de Francesc Candel -amb orientació rius Llobregat-Besòs, amb un caràcter més de bulevards verds que uneixen per als vianants i ciclistes els futurs àmbits urbans situats a est i oest del barri.

Un plantejament, aquest últim, que ha permès reforçar el caràcter de ‘carrer-jardí’, estenent-se  per tot el barri, des de les places cap als carrers. I en què, a vista d’ocell, podrem veure com es definirà a poc a poc un llarg passeig sentit muntanya-mar des del carrer del Foc fins al carrer dels Motors, travessant tot el barri i relligant els interiors d’altres sectors.

Un cor del barri, doncs, que ja inclou un gran ‘pulmó verd’ (parc-plaça de La Marina del Prat Vermell) i on conflueixen els eixos de vianants del barri.

Cobalt, Ferro, Foc, Plom i una via de connexió

Així, els carrers del Cobalt i del Ferro seran carrers mixtos de vehicles i vianants (20 m d’amplada), amb  una secció de carrer de 5,20 m de vorera,  amb arbrat d’alineació en escocell, i una calçada de 6 m per a dos carrils de circulació, més una altra vorera de 8,80 m amb un parterre continu de 3,40 m d’amplada per a plantació d’espècies .

En els carrers d’ús prioritari per a vianants (com el  vial interior Miquel Porter Moix i els carrers interiors amb parterre central dels sectors), es deixen dues voreres laterals de 5 m d’amplada per a l’accés enfront dels edificis.

Plom, per la seva banda,  s’ha convertit en un carrer estructurador del barri i, per tant, una de les seves finalitats en la seva centralitat és permetre el servei de transport públic, suport d’una bona activitat comercial i de distribució del trànsit interior.

Mentre que al carrer del Foc, la vorera és de 9,60 m, amb parterres continus, i entre parterre i calçada, deixant amplades d’1,40 m per a pas de serveis, accés a contenidors, etc.

Xarxes complementàries sostenibles per a un barri amb menys contaminació

A La Marina del Prat Vermell s’ha apostat per a aconseguir un estàndard d’urbanització, amb cotes força altes de sostenibilitat, i un exemple ben clar és, a part de la implantació de les xarxes  de serveis convencionals, la complementarietat amb la xarxa de fred i calor de barri, i el drenatge sostenible urbà.

En paral·lel a aquest desplegament, cal també recordar que el model de mobilitat adoptat en aquest nou barri té un impacte molt positiu en la sensació d’habitabilitat, ja que carrers interiors de prioritat de vianants i de baixa velocitat, té com a conseqüència, menys sorolls, menys contaminació, més marge de maniobra per als usos dels vianants, i s’evoluciona cap a un carrer amb caràcter més cívic.

I a tot això, cal sumar-li el transport públic  (línies L9 i L10 Sud del Metro, a més de la possible extensió de l’L2), les noves línies de bus que es generaran, i l’àmplia xarxa de carrers de prioritat invertida per a vianants i bicicletes, i tenint en compte que els eixos primaris d’accessibilitat al nou barri passen, bàsicament, per la Gran Via i la Ronda del Litoral.

 Jardineria, mobiliari urbà i enllumenat

Precisament la idea de barri sostenible va molt lligada a la importància de les zones verdes que s’hi creen i que prenen protagonisme. Una vegetació que és font de qualitat ambiental, de vida, i paisatgística, millorant la qualitat de l’aire, contribuint a la regulació tèrmica i lumínica, així com el confort de l’espai públic.  Una solució que serà emblemàtica per a donar suport a la idea d’ ‘Eixample verd’ i ecobarri.

I és que el verd que es planteja en aquest projecte, vol anar més enllà de la consideració de ‘carrer enjardinat’ o de ‘carrers amb parterres i arbres’, i que aquests siguin elements aïllats i autòctons, si no els d’un veritable entramat verd amb caràcter continu.

Així, la paleta vegetal que conformarà aquest verd del ‘Sector 3’, la trobarem distribuïda en passatges de vianants; carrers; i cantonades i placetes.

Pel que fa al mobiliari urbà, al llarg dels vials i en les zones de descans s’han col·locat bancs model Neoliviana de fusta i alumini, i cadires; papereres model Barcelona (de 70 l); aparcament per a bicicletes amb perfil en U invertida; i bàculs d’enllumenat (acer galvanitzat).

Enllumenat: la nova xarxa d’enllumenat s’ajusta a la nova fesomia del barri, tant en l’àmbit d’ús com en l’àmbit arquitectònic. Bàsicament, són lluminàries (amb sistema LED) i depenent del tipus de carrer, els bàculs tenen unes alçades d’entre 5-8 metres d’alçada.

Residus urbans, drenatge sostenible i ‘heating and cooling’ 

La recollida de residus es fa mitjançant contenidors de reciclatge (vidre, envasos i paper) de rebuig i orgànica. En total es recomanen una quarantena de punts, tant de recollida selectiva com d’orgànica i rebuig.

A més, també hi trobem tècniques de drenatge urbà sostenible: es recullen les aigües de pluja dels terrats i voreres i s’infiltren en el terreny, en comptes d’abocar-les directament a la xarxa unitària de col·lectors.

Aquesta gestió en origen de l’aigua, doncs, evita que una part important de la quantitat de pluja que cau al barri vagi a parar a la xarxa de clavegueram i, per tant, a la depuradora. Una gestió de l’aigua que es realitza als parterres, configurant-los de forma que puguin captar i gestionar gairebé el 50% de l’aigua de pluja caiguda a l’àmbit per a pluges amb període de retorn igual o inferior a deu anys.

D’altra banda,  i pel que fa a les anomenades xarxes urbanes de calor i fred (District Heating Cooling, DHC), que ja van començar a funcionar a la nostra ciutat l’any 2004, són sistemes centralitzats  de producció i distribució d’energia tèrmica (calor i fred) a tot un barri, districte o municipi. Així, aquestes produeixen l’energia des d’una o diverses centrals i la distribueixen en els edificis o equipaments a través d’una xarxa de canonades a través de les quals circula un fluid tèrmic.

D’indústries i magatzems a un barri verd, sostenible i que s’apropa a l’habitant i al vianant

Actualment, el territori de La Marina del Prat Vermell, és un àmbit en transformació que està, bàsicament, ocupat pels usos industrials i algun petit nucli residencial, amb poca presència d’equipaments i espais lliures.

Unes indústries diverses, magatzems de diferent abast, amb grau d’activitat molt variat. Són, aquestes, naus d’una sola planta, alternant espais buits, patis, i algun petit carrer per a garantir l’accés als interiors d’aquestes indústries i habitatges de diverses alçades.

Així doncs, en aquesta nova proposta d’urbanització, l’interior del nou barri presenta una xarxa d’itineraris interiors que estarà configurat  per carrers, passatges, i els espais lliures dels sectors a desenvolupar, creant un nou barri de proximitat amb l’habitant, amb la majoria dels carrers amb voreres molt amples amb parterres grans, i amb espais viaris amb prioritat d’ús per al vianant.

Pel que fa als elements vegetals, aquests formen part del nou sistema que s’implantarà al barri: i bàsicament, destaquem el drenatge d’aigües pluvials amb infiltració al subsol.

En l’ordenació de l’espai públic, i molt especialment la dels carrers, destaquem del barri la ‘Zona 30’, limitant l’amplada d’aquests a sis metres i amb dos carrils de circulació.  Un fet que comporta que el clàssic repartiment d’usos (L’Eixample, per exemple) del 50% destinat a superfície per a circulació rodada, i l’altre 50%, per als vianants, aquí, a la ‘nova’ Marina passarà a ser del 70% (per a vianants) i 30% (trànsit rodat, carril de serveis aparcament, contenidors,  servei Bicing…).

Per tant, aquesta nova proposta crea una trama de carrers entrelligats amb la resta d’espais públics, fent possible la convivència d’usos, deixant clar que aquest espai públic ha estat pensat, sobretot, pels usos vinculats als vianants i bicicletes.

Un altre punt important a destacar, és que la proposta de l’espai públic dels carrers i places de la qual forma part aquest ‘sector 3’, és la racionalització dels recursos a utilitzar quant a distribució de la secció tipus dels carrers, els materials  emprats, i també la vegetació i elements urbans, amb la voluntat de simplificar la complexitat i el cost d’urbanització.

Les obres d’execució del sector 3 de La Marina del Prat Vermell han tingut una durada de 18 mesos i han comptat amb un pressupost d’uns 11,6 MEUR (IVA excl.).