Activitat dins del cicle Microhistòries de la diàspora. Experiències «encarnades» de la dispersió femenina
Un projecte de La Virreina Centre de la Imatge amb el suport de Programa Barcelona Interculturalitat
Comissariat per Tania Adam
 

Emmalaltir, afeblir-se, ser víctima de crisis nervioses o alienar-se pel sentiment de “no pertinença” són situacions que difícilment es conceben dins de l’anomenada síndrome d’Ulisses, un mal que s’atribueix a qui emigra per factors vinculants com la soledat o el sentiment intern de fracàs, de por o de lluita per sobreviure. Però la complexitat emocional en la diàspora també té components socials i culturals –sociogènesi– que travessen els cossos i passen pels imaginaris, els estereotips i els prejudicis que recauen en la quotidianitat dels cossos diaspòrics.

Des del naixement ja operen els imaginaris socials. S’hereten? Sens dubte són hereditàries unes formes de relació i com les determina el poder. Raça, cultura, identitat. Classe social. Sexe i sexualitat i gènere. Religió. El vestit. Tot el que és visible és objecte de representació visual, estereotipada. El cos ve al món nu i, de seguida, és gènere, és raça, encara que no existeixin les races, és vestit i està encadenat a uns imaginaris socials que l’empresonaran per a tota la vida. Els imaginaris socials són sostres de vidre.

Els rols socials, l’educació, les institucions, els mitjans de comunicació construeixen els imaginaris, i els imaginaris es construeixen a partir dels primers. Reforcen el poder i debiliten l’altre. Per entendre l’alteritat, la redueixen a través dels imaginaris socials; la fan tan complexa que ja no poden abordar-la, ja no poden dominar-la, i així acaben tancant l’altre en simplificacions alienants, de tan reduccionistes que són. Al final, fins i tot les persones se subjecten a aquest reduccionisme, a aquesta imatge plana i agafadissa que esborra, que oculta tota la multidimensionalitat dels subjectes en la diàspora. En els imaginaris socials neix i es perpetua la subalternitat, allò patològic, allò normatiu. També la minoria, la minorització?

TANIA ADAM (Maputo, 1979), periodista i productora cultural. Fundadora i editora de Radio Africa Magazine. Presentadora al programa Terrícoles de betevé i a Radio Africa de betevé (91.0 FM).

KARO MORET MIRANDA (l’Havana, 1975), llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona (2013), màster en Història del Món per la Universitat Pompeu Fabra (2014), doctoranda en Història a la Universitat Pompeu Fabra i, des del 2015, estudiant a l’Institut de Ciències Religioses de Barcelona. Investiga el patrimoni africà i les seves diàspores al Carib. El seu objectiu és avaluar la influència de la religiositat africana en el coneixement occidental.

CARLOS DELCLÓS (Texas, 1982), sociòleg, escriptor i membre del col·lectiu editorial de Roar Magazine. Doctor en Ciències Polítiques i Socials per la Universitat Pompeu Fabra, el seu treball investiga el canvi social i la desigualtat en els contextos urbans a través de l’anàlisi sociodemogràfica i la teoria cultural. És autor de Hope is a Promise: From the Indignados to the Rise of Podemos in Spain (Zed, 2015) i, a banda de les seves publicacions a revistes científiques, ha publicat nombrosos articles a mitjans com The New York Times, Frieze, Jacobin, openDemocracy.net, eldiario.es, l’Ara, Ctxt, Crític i Periódico Diagonal, entre d’altres.

CRIS VELÁSQUEZ TRAIPE (Santiago de Xile, 1975), sociòloga de formació. Va néixer a Santiago, lluny del waj mapu matern. La seva trajectòria personal i professional ha estat marcada pels treballs feministes i interculturals, per experiències potents i transformadores que la continuen travessant a dia d’avui. És coordinadora de l'equip Programa BCN Interculturalitat.

REBECCA CLOSE (Londres, 1987), investigadora, escriptora i traductora. Experimenta en metodologies de recerca i producció artística des dels feminismes. És l’autora de Valid, Virtual, Vegetable Reality, guardonat amb el Melita Hume Prize 2017.