Blog

Ars Musicae de Barcelona és una de les agrupacions més antigues d’Europa especialitzada en els primers repertoris de la música occidental. Es va fundar l’any 1935, procedent de l’Associació de Música Antiga. De fet, la fundació real i el canvi de nom coincideixen amb el moment en què el musicòleg i enginyer Josep M. Lamaña, col·laborador i amic de Mn. Higini Anglés, n’assumí la direcció i va aplegar al seu voltant un grup de músics barcelonins amateurs disposats a tocar amb instruments d’època. La intenció del grup era estudiar i divulgar les obres corresponents als períodes medieval, renaixentista i primer barroc des de nous criteris interpretatius, que es basaven en una lectura correcta de la notació antiga i en la recerca de l’expressió original, amb els sons d’època, i dins els marges històrics de creativitat estilística dels instrumentistes i cantants.

Amb aquesta finalitat, Ars Musicae va reunir una extensa col·lecció d’instruments, de còpies acurades de representacions iconogràfiques o bé de reproduccions fidels d’exemplars dels museus. Prop d’un centenar d’instruments històrics, que inclouen les famílies de les flautes de bec, travesseres, xeremies i bombardes, cromorns, cornamuses, baixons, trompetes, cornetes i sacabutxos. D’entre els de corda, cal destacar-ne les violes d’arc i de mà, els llaüts i els instruments de tecla i percussió construïts pels millors especialistes europeus, i en alguns casos catalans. No podem oblidar la importància excepcional d’alguns instruments construïts per Ignasi Fleta a Barcelona, un dels lutiers més importants del nostre temps.

La tasca de recerca organològica de Lamaña, juntament amb l’assessorament estilístic i musicològic d’Higini Anglés, aviat va convertir el grup en un referent europeu d’aquest tipus d’interpretacions musicals, i en pioner en la difusió de la música antiga espanyola. Al principi, les audicions d’Ars Musicae van tenir un caràcter privat, però des de 1936 –en què va ser convidada a actuar amb motiu del Congrés Internacional de Musicologia– l’agrupació no ha deixat de col·laborar en nombrosos festivals arreu d’Europa.

La primera etapa, sota la direcció de Josep Maria Lamaña 1936/40-1964, es distingí per la recerca musicològica, la recuperació dels sons i dels instruments històrics, i pel treball d’acompanyament de la veu solista, amb la participació magnífica de Victòria dels Àngels, que havia començat com a flautista del grup instrumental. La presència d’Ars Musicae en els festivals internacionals d’Edimburg, Granada i Barcelona, i la gravació de cinc discos LP, amb els enregistraments realitzats per la TV anglesa i la BBC de Londres, a més del documental Concert at the Museo del Prado, per a la televisió dels Estats Units, varen donar al grup la seva primera dimensió internacional.

Enric Gispert succeí Lamaña en la direcció del grup des de 1964 fins a 1973, i va realitzar una tasca important de consolidació, amb músics de nova generació i veus procedents del Cor Alleluia, alhora que iniciava una fase de gran activitat concertística i d’enregistraments que obtingueren edicions i premis internacionals. La darrera etapa, dirigida per Romà Escalas des de 1973 a 1979, estimulà la professionalització dels membres del grup i la divulgació de l’ensenyament oficial de la música antiga. L’any 1980, varen brotar nous grups professionals del tronc comú d’Ars Musicae, que va deixar d’existir com a grup amateur i va llegar el seu magnífic fons d’instruments i partitures al Museu de la Música de Barcelona.