Blog

El Museu de la Música i l’OBC recuperen una obra inèdita d'Enric Granados

L'any 1900, Enric Granados va fundar la Societat de Concerts Clàssics amb la voluntat de promoure la música de cambra i la música simfònica a Barcelona. El compositor estava interessat en crear un conjunt instrumental amb músics que cobressin un salari regular a fi de fomentar l'assaig com a pràctica d'estudi i aprofundiment de les obres interpretades. Fugue à 5 es va estrenar a la presentació pública de l'entitat, el 15 de maig de 1900 al Teatre Líric, l'antiga Sala Beethoven situada al carrer Mallorca cantonada amb Pau Claris.

El concert va tenir tres parts: a la primera van tocar Suite Holberg op. 40 d'Edvard Grieg (1884) i Concert per a clavicordi en re menor BWV 1052 de Johann Sebastian Bach (1738) a la tercera. Entre aquestes dues obres principals, d'uns vint minuts cadascuna, la segona part va agrupar peces a la manera d'una miscel·lània: dues obres per a piano sol, Impromptu núm. 3 op. 36 de Frédéric Chopin (1843) i Llegenda en la bemoll major op. 1 núm. 1 d'Ignacy Jan Paderewski (1888), interpretades per Joaquim Malats, i tres moviments orquestrals d'autors diversos, un andante de Cramer, la fuga de Bach i un minuet de Händel.

Uns dies després, Joaquim Pena va publicar-ne una crítica. Sense deixar de banda l'exigència i les argumentacions documentades habituals de les seves valoracions, i malgrat certes reticències amb la idoneïtat del nom de la institució, el musicòleg va mostrar el seu suport al projecte: «hem de fer a en Granados la justícia de reconèixer que ha intentat fer Art seriós, que totes les obres resultaren ben assajades, i que el conjunt fou arrodonit, seguint l'orquestra fidelment les indicacions de sa batuta». Igualment, va deixar clar que «constituïen la part culminant del programa dues obres del gran Bach, el mestre de tots els mestres: una Fuga per a orquestra que s'executava per primera vegada, hermosíssima com tantes altres d'aquest autor, i el magnífic Concert en re menor per a piano i orquestra de corda, que ja coneixíem» [Joventut, 24 de març de 1900, pàg. 237]. També Marc Jesús Bertan va aplaudir la direcció musical de Granados i va subratllar l'entusiasme del públic que, segons narrava, havia respost massivament a la convocatòria [La Vanguardia, 17 de maig de 1900, pàg. 6].

La partitura de Fugue à 5 -escrita en francès a l'original- es guarda al fons Granados del Museu de la Música de Barcelona. Les particel·les es troben al fons homònim de la Biblioteca de Catalunya. La plantilla no és gaire usual: una flauta, un oboè, un clarinet, dos fagots, una trompeta, una trompa i quintet de corda. A partir dels papers de faristol conservats, es dedueix una orquestra amb 7 instrumentistes de vent i 23 de corda. No hi ha cap notícia que permeti documentar-ne una segona interpretació, fins a la recuperació al concert Bach simfònic del cap de setmana 28 al 30 d'abril de 2017 dins la temporada de l'OBC a L'Auditori de Barcelona.