Blog

“Soy de Pascuala Rodríguez y Pagés”. Amb aquesta inscripció, la guitarra construïda el 1805 a Barcelona per Francesc España (MDMB 577) es presenta a si mateixa, i ens situa en els salons on ressonaven les seves cordes. Al segle XIX, les dones de la burgesia i de l’aristocràcia eren qui més sovint tocaven la guitarra en l’àmbit domèstic i “La Pascuala” és un testimoni preciós de l’ús femení de l’instrument. La decoració i refinament amb què està construïda, indiquen l’elevat estatus social de la propietària.

Va arribar al Museu com a part de la col·lecció d’Orsina Baget, dipositat el 1932 i comprada formalment el 1947. La guitarra ve acompanyada d’un faristol, un estoig i un llibre de partitures manuscrit i ornamentat amb aquarel·les que pertanyien a la primera propietària, Pascuala Rodríguez. Fou construïda per Francesc España, un lutier català establert a Barcelona des de 1820, on inicià el seu treball associat amb el mestre Thérèse de Mirecourt. Cap al 1835 se separà de Thérèse i va començar a personalitzar els seus models, engrandint-los, amb obertures acústiques (les efes) a l’estil de Guarneri i amb vernís fosc poc transparent, aconseguint una sonoritat molt bona. Fou en aquest moment, també, que fundà un magatzem d’instruments i marcava amb el seu nom flautes, clarinets, instruments de metall i pianos que comprava a França per comercialitzar a Barcelona (Gran Enciclopèdia de la Música, 2000).

La guitarra España té les cordes disposades en quatre ordres dobles i dues de simples, amb lla taula harmònica amb forma de vuit i disset trasts fixos. La taula harmònica, formada per dues peces de pícea, està ornamentada amb filets senzills de marqueteria amb fusta clara i fosca. La boca presenta incrustacions de peces quadrades de nacre sobre pasta negra i voltades de filets senzills de banús i fustes clares. Més a l’exterior, dos cercles d’incrustació de pasta de banús completen la decoració de l’obertura acústica. El pont és de palissandre o noguera pintat de negre i presenta decoracions de nacre a cada costat que s’estenen amb formes florals de noguera i nacre per sobre de la taula harmònica. Per sota el pont tenim una incrustació de nacre i banús que es repeteix al batedor, sobre el trast dotzè. El cap duu una pala de banús i incrustacions de nacre en la qual es pot llegir la inscripció “Soy de Pascuala Rodríguez y Pagés". Les clavilles tenen decoració d'os. El mànec és de pi, el fons de xiprer i els riscles de caoba, i aquests dos últims elements estan envernissats amb color per dissimular la diferència de fustes entre ells.

L’àlbum de música manuscrit que acompanya aquesta guitarra va pertànyer a una jove barcelonina de l’alta burgesia anomenada Pascuala Rodríguez i Pagès, que el va rebre cap al 1805. La luxosa enquadernació és feta de pell vermella, amb una abundant decoració de motius vegetals i geomètrics gravats en or. A l’interior hi ha una dedicatòria manuscrita i un retrat de la propietària que la presenta asseguda en una cadira, abillada a la moda, amb un vestit vaporós de color blau, de tall “imperi”, cenyit sota el pit, atrevits complements i un tocat amb ploma d’estil afrancesat. La noia sosté sobre la falda unes partitures, i assenyala amb el dit una guitarra que jeu a terra, al seu costat. Altres partitures i instruments, a més d’un poema manuscrit, completen la composició. La resta de l’àlbum està plena de partitures anònimes (possiblement de música popular) de danses, cançons i boleros, pensats per a ésser interpretats principalment amb l’acompanyament de la guitarra. A inicis del segle XIX fou molt habitual entre les classes burgeses, especialment en els ambients “afrancesats” i intel·lectuals, la celebració de llargues vetllades habitualment amenitzades amb música i ball. La guitarra tingué un gran protagonisme en aquestes vetllades, atès que podia acompanyar els gèneres musicals més diversos.

En aquest tauler del nostre compte de Pinterest podreu veure moltes altres representacions iconogràfiques de dones tocant la guitarra de la mateixa època que Pascuala: https://www.pinterest.es/museumusicabcn/iconografia-de-la-guitarra-guitar-iconography/