Història de Verdun
Verdun és un barri de forma triangular format, bàsicament, per dues grans promocions d'habitatges construïdes al principi dels anys cinquanta. Els polígons de Verdun van ocupar els antics boscos transformats el segle XIX en terres de conreu, especialment vinyes, situades a la zona oest de l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar.
El barri va canviar de fesomia a partir del 1904, en què es va obrir la carretera del Manicomi (actual carrer de Pi i Molist) i el passeig de Verdun, que enllaçaven Vilapicina amb Verdun. En aquest moment es van bastir les primeres casetes d'estiueig dels treballadors de les grans fàbriques de Sant Andreu de Palomar. Aquestes primeres construccions es van aplegar en dos nuclis, un dels quals situat al voltant dels carrers de Batllori, de Viladrosa i de Joaquim Valls, i l'altre a la zona del carrer de Casals i Cuberó, coneguda com “la barriada d'en Charlot”, promoguda per Carmel Tusquellas, conegut popularment com a Charlot.
La transformació definitiva de Verdun es va produir l'any 1952, en què es van construir les anomenades “Cases del Governador” per acollir els barraquistes traslladats de l'avinguda Diagonal amb motiu del Congrés Eucarístic de Barcelona. Es tractava de 41 blocs aïllats d'alçària mitjana. Els 900 habitatges tenien entre 17 i 25 metres quadrats de superfície, presentaven patologies constants i requerien contínues reparacions. L'accés era restringit a qui no disposava de l'acreditació corresponent. En l'etapa democràtica les contínues reivindicacions veïnals van tenir resposta i els blocs es van substituir per nous habitatges. També es va portar a terme la remodelació del barri, que ha permès guanyar, des de llavors, nous espais públics, equipaments i serveis.
El primer espai del barri està al voltant de la placeta de Charlot, i el segon té com a eix la plaça del Verdum, que fa referència a l'ocell anomenat així. La denominació Verdun que s'ha donat al barri prové de la ciutat on hi va haver la històrica batalla de Verdun, de la Primera Guerra Mundial.
