Sis mesos després de la mort del pare Manel, i amb la recent Medalla d’Or al Mèrit Civil concedida a títol pòstum per l’Ajuntament de Barcelona, des del Districte hem conversat amb Xavier Capdevila, director de la Fundació Pare Manel i Secretari del Patronat.
Amb ell hem analitzat la figura de Manel Pousa i el futur d’una entitat íntimament lligada a la seva carismàtica persona. Tot i reconèixer que encara s’estan adaptant a la seva absència, una cosa tenen clara: la fundació ha de seguir endavant “perquè és el seu llegat”. I és que com els deia el mateix Pare Manel, “Feu, que segur que pitjor que nosaltres no ho fareu”
En què es troba més a faltar el Pare Manel?
Al Pare Manel se’l troba a faltar en tots els racons, gestos i detalls. En la seva capacitat de connectar mons i persones. En el seu extraordinari sentit de l’humor fins i tot davant de situacions adverses i doloroses. Encara ara descobrim llocs i relacions en què hi era present. En Manel era una persona infinita amb connexions a tot arreu.
Sense ell hi ha molts espais que han quedat buits i que no es podran omplir, perquè només ell els donava sentit. De ben segur que molta gent el troba molt a faltar, i ens atrevim a dir que un dels llocs que més han de ser els centres penitenciaris.
Avui, encara tenim la sensació de sentir el motor de la seva moto i el seu caminar arrossegat. Sabem que no el veurem en girar la cantonada però ens agrada sentir-lo, saber que segueix amb nosaltres. Ha deixat petjada en totes nosaltres i és un record sempre present.
Quin és el llegat més important que us ha deixat?
Una manera d’entendre i de fer la relació amb els altres, amb el barri i la comunitat, per mirar de sortir endavant plegats.
El Manel era una figura que impactava de forma profunda en les persones. El seu llegat és el que cada persona s’endú de la seva relació amb ell i com cadascú ha incorporat els seus valors humanístics. Conéixer el Manel ens ha fet millors persones.
Quin futur preveieu per a la fundació?
Encara ens estem situant i entenent on som després de la pèrdua del Pare Manel, però una cosa sí ha quedat molt clara per part de totes les persones lligades a la fundació i reforçada pel seu Patronat: que l’activitat de la Fundació Pare Manel ha de continuar, perquè així ho hauria volgut el Manel i aquest és el seu llegat. I ho fem des de la tranquil·litat amb què el Pare Manel, parafrasejant el seu “Mentor Espiritual”, Carles Flavià, ens deia: “Feu, que segur que pitjor que nosaltres no ho fareu”
Costa més tirar endavant projectes sense la seva presència?
Els projectes són socialment sòlids, però és veritat que depenen d’uns recursos que cal aixecar cada any; i en això d’aconseguir recursos, el Pare Manel era un mestre.
Ara el que ens toca és saber administrar el meravellós llegat que ens ha deixat. La seva figura carismàtica ha definit molt la imatge externa de la fundació, alhora que ha servit per reforçar els projectes que la fundació desenvolupa als barris de Verdun i Roquetes.
En quins projectes esteu treballant actualment?
L’activitat de la fundació no ha variat substancialment, i en tot cas la mort del Pare Manel s’ha produït en aquests temps de pandèmia, que no ha influït en els projectes en si sinó en la seva manera de desenvolupar-los.
Sí és cert que amb la mort del Pare Manel ha acabat l’activitat de suport residencial que ell, directament, oferia a la seva llar de Trinitat Nova, que ara ha tornat a mans del seu propietari, el Bisbat de Barcelona. Així mateix, la desaparició del Pare Manel, unida a la situació generada per l’estat d’alarma, ha fet aturar tota activitat als centres penitenciaris, una acció que duia ell directament.
Dit això, l’activitat de la fundació Pare Manel continua, amb la corresponent adaptació a la situació sanitària, des de les seves àrees d’Infància, adolescència i Joventut, amb els projectes Espai de Cocriança de Roquetes, Espai infantil de Roquetes, Centre Obert Muntanyés, Caixa Proinfància, Projecte Premonitors 9Barris; àrea d’inserció sociolaboral, amb els projectes formatius, de generació d’ocupació i de desenvolupament econòmic Perifèrica 9B servei a domicili, Projecte Tasta La Bici, Tallers Perifèrica 9B i Xarxa de Dones Cosidores; àrea de Projectes TIC, des dels projectes Punt Òmnia del Verdun i l’Obrador Digital de Nou Barris; i la seva àrea esportiva, l’Associació Esportiva Babar, amb els diferents equips de futbol sala escolar i federats.
Qui lidera actualment la fundació?
El 30 de setembre de 2020 vàrem haver de fer la renovació de Patronat, que en aquelles dates caducava el seu mandat. Això va coincidir amb la mort del Manel i va convertir el que havia de ser un tràmit en un moment de molta emotivitat i respecte, alhora que ple de vertigen per haver d’afrontar un futur sense ell.
El nou Patronat està presidit per Sandra Pardo Gonzalez, veïna del barri del Verdun i que sempre ha estat al costat del Pare Manel.
Volem destacar el suport expressat per totes les persones que formaven part del Patronat, que de forma unànime van renovar el seu compromís amb la institució i també, especialment, una única nova incorporació en aquest òrgan de govern fundacional en la persona de Mireia Pousa Tomas, membre de la família del Pare Manel.
El festival “Guanya’t el cel” arriba enguany a la 25ª edició. Canviarà gaire o en mantindrà l’essència?
És un esdeveniment fet molt a la mida del Pare Manel i de les seves grans amistats del món de l’espectacle, començant per en Pepe Rubianes i en Carles Flavià, que el van ajudar per fer la primera edició i recaptar uns diners per a pagar les colònies d’aquell any, passant pel Pep Molina i la Maria Rosales, organitzadors, promotors i encarregats que el Festival hagi tirat endavant tots aquests anys.
L’edició 25ª serà la primera sense el Manel. Ja hi estem treballant i de nou, i més que mai, els i les artistes s’han bolcat per aportar els seu talent en aquesta edició que serà un homenatge al Pare Manel, un home que sí s’ha ben guanyat el cel.
Tota la informació de la Fundació Pare Manel, aquí
I si hi voleu col·laborar, podeu consultar aquí les diferents maneres de fer-ho.