David Lagos al cante i Alfredo Lagos a la guitarra són els encarregats d’obrir els recitals del divendres 18 de setembre. Tots dos germans actuaran a partir de les 21 h.
David Lagos
David Lagos (Jerez, 1973) és un cantaor de reconegut prestigi en el món del flamenc. Domina un ampli repertori d’estils i maneres de cantar i és, com es diu en argot, “un cantaor general”.
Als vint-i-set anys va aconseguir el Premi d’Artista Revelació a l’XI Biennal de Sevilla. A aquest reconeixement van seguir d’altres com, per exemple, el que li va atorgar el Festival de Jerez de 2007 com el millor “cantaor en el atrás” per la seva participació en l’espectacle Juncá de Mercedes Ruiz, o més recentment la Lámpara Minera, màxim guardó del Festival de Cante de las Minas de la Unión, que va aconseguir el 2014.
Ha publicat tres discos, el primer l’any 2009 amb el títol d’El espejo en que me miro, en clara referència al cante por soleá de Camarón. El disc és un homenatge a diferents cantaores als quals admira: Camarón, La Paquera, Chano Lobato, Enrique Morente, Antonio el Sevillano… En el segon, Mi retoque al cante jerezano (2014), s’endinsa en el ric i divers llegat que han deixat els cantaores de la seva terra, i en matisa noms i temes, més enllà del que assenyala la historiografia oficialista a l’ús. El tercer disc és Hodierno (2019), amb el qual David s’arrisca a presentar una actualització de la tradició cantaora en diàleg amb els sons electrònics i la música contemporània.
Alfredo Lagos
De la seva banda, Alfredo Lagos (Jerez, 1971) és un clar exponent d’aquesta generació de guitarristes flamencs que va saber crear una rica síntesi entre el joc clàssic i les noves harmonies desenvolupades per la guitarra els últims vint-i-cinc anys. Lluny de quedar fascinats pel virtuosisme i el vertigen del ritme, van buscar una musicalitat més suggeridora, un art de matisos i de noves harmonies, un joc de silencis.
Va començar tocant per al baile amb Sara Baras, Joaquín Grilo, Carmen Cortés, Manuela Carrasco, Javier Barón i Israel Galván. En el cante ha acompanyat artistes com Carmen Linares, Duquende, José Mercé, Arcángel, Fernando Terremoto, el seu germà David Lagos, Enrique Morente i la seva filla Estrella. Especialment rellevant va ser la seva aportació al primer disc d’Estrella, Mi cante y un poema (2001). Ha publicat un únic disc, Punto de Fuga, simplement esplèndid.