Els Fons Next Generation, clau per a la rehabilitació d’un milió i mig d’edificis a Catalunya

30/01/2023 - 14:48 h

Activar la transformació energètica mitjançant l’ús dels Fons Next Generation va ser el tema de debat de la jornada tècnica de REhabilita, celebrada el passat 24 de gener a Barcelona. Una iniciativa de referència per a tots els agents implicats en la rehabilitació d’habitatges i el sector de la construcció que, enguany, va tenir aquests fons europeus en el punt de mira. 

“Hem d’aprofitar els Fons Next Generation de la Unió Europea per començar a treballar en el milió i mig d’habitatges que necessiten ser remodelats a Catalunya”, va afirmar el president del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb), Celestí Ventura. Segons Ventura, els fons representen una “oportunitat immillorable tant per a la població, que podrà gaudir d’una millor qualitat de vida i un confort més gran, com per les empreses, per especialitzar-se en un subsector en creixement, i per a la societat, per la retallada de consum energètic i la perseveració del patrimoni cultural”.

L’esdeveniment, impulsat pel Cateb junt amb la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació i altres representants, va comptar amb una taula de debat formada per set ponents com el director de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge, Jordi Sanuy; la directora del programa Fons Europeus Next Generation, Elsa Ibar; la cap del Departament Foment de la Rehabilitació de l’IMHAB, Ana Rigalt; el coordinador de l’Àrea de Processos i Operativa, Jordi Amela; l’arquitecta tècnica i coordinadora de l’Oficina Tècnica de Rehabilitació, Eva Bonet; la coordinadora de l’Oficina Tècnica de Rehabilitació, Marta Martínez; i el coordinador de l’àrea Oficina Tècnica de Rehabilitació, Victor Forns.

Tots ells van posar l’accent en els reptes i oportunitats que detecten i que han de gestionar, en el seu dia a dia, a les oficines locals d’habitatge i de rehabilitació, com a organismes encarregats d’informar els ciutadans interessats i tramitar els ajuts disponibles i en actiu. 

 En aquest sentit, es va evidenciar un ampli consens a l’hora d’assenyalar les barreres existents, com la gran complexitat de gestió dels fons, les dificultats a l’hora de mitjançar amb el conjunt de propietaris i usuaris finals dels edificis, i en ser capaços d’atraure’ls econòmicament i conscienciar-los de la importància de començar aquests projectes de rehabilitació energètica.

Reptes que exigeixen respostes consensuades i efectives, més treball en equip entre tècnics i altres professionals i un esforç per intensificar la divulgació entre les comunitats potencials que poden aprofitar les subvencions. A més, com indicava Marta Martínez, els fons han de servir perquè “ningú es quedi enrere i arribar als sectors amb menys possibilitats de finançament, que són els que tenen més necessitat”. 

Una aposta en ferm

I és que són diversos els organismes, com l’Ajuntament de Barcelona, que han fet una decidida aposta per la intervenció i millora dels edificis a tota la ciutat, com a solució davant l’emergent necessitat de disponibilitat d’habitatges per part dels ciutadans. Una rehabilitació que convé fer amb criteris enfocats a la sostenibilitat i la conscienciació ambiental i dels mateixos ciutadans i comunitats de veïns. Tots ells, aspectes que es van tractar en profunditat en la darrera edició del Fòrum d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (FHAR), en una segona jornada en què diferents experts van analitzar l’impacte d’aquesta aposta, les perspectives de futur que es presenten i les mancances a resoldre a curt i mitjà termini.