L’any 1983, en Jose Luis Pico va veure com part del seu entorn queia en l’infern de les drogoaddiccions. Aquest fet, sumat a la manca d’una oferta d’oci al barri, el Turó de la Peira, el va motivar a fundar el CFS Montsant i oferir al jovent de l’època un entorn segur i saludable. Va començar fent d’entrenador a un equip juvenil de nanos que provenien del carrer Montsant, d’aquí el nom. Avui, 40 anys després, el club està format per 32 equips integrats per 350 nens i nenes.
Dues generacions de futbolistes
Tants anys donen ja per dues generacions de futbolistes. És el cas d’en Toni, el pare, i en Luca, el fill (a la imatge, amb en Jose Luis Pico). En Toni té 42 anys i juga al primer equip, que enguany milita a la Segona Divisió B després de l’ascens assolit l’any passat. Va entrar al club als 15 anys per un amic, i explica que això li va permetre “viure un ambient esportiu i saludable, en què gaudia jugant a futbol”. Avui, a banda de competir al primer equip, no s’ha desvinculat del món de l’esport: treballa a una empresa que presta serveis esportius i al CFS Montsant hi fa de monitor i voluntari. Assegut al costat hi ha en Luca, el seu fill d’11 anys, que l’escolta atentament. “És un orgull que en Luca continuï”, diu. I el nano li torna el compliment: “jo jugo d’ala, com el meu pare. De petit ja m’hi fixava, i ara m’agrada molt quan em diuen que m’hi assemblo”. En Luca juga a l’”Infantil A” i és feliç amb la pilota als peus. “Se’m dona bé, i m’agrada estar amb els companys i l’entrenador. La gent és molt propera i et cuiden. És com ser a casa”. I confessa que, si mai té un fill, li agradaria que també jugués al CFS Montsant.
En José Luis explica que hi ha més famílies com la d’en Toni i en Luca, i se’n sent orgullós. “Ara veus el premi, veus els pares i els fills, i sents la satisfacció d’haver fet bé les coses”. Però assegura que per mantenir el club “cal molt sacrifici, és un club familiar. I més ara, que hem hagut de fer una forta inversió en el primer equip”. Explica que les famílies paguen una quota perquè els nens i nenes puguin jugar, però que la “nostra màxima és que un nen no es quedi sense jugar a causa d’un problema econòmic”. En aquest sentit, està agraït a l’esforç de l’Ajuntament de Barcelona de becar jugadors perquè puguin formar part dels seus equips.
El club, a banda de ser referent esportiu, és també una entitat cohesionadora i que fa barri. El CFS Montsant participa, a tall d’exemple, en la cavalcada de Reis, en la festa major del barri i en el Carnestoltes.
Planter de futbolistes professionals
En Jose Luis es mira el futur amb optimisme, tot i que reconeix que els costa disposar d’instal·lacions en què poder entrenar. Però l’ambició de formar futbolistes no es perd, i si alguns arriben a jugar en equips punters, encara millor. Aquest és, precisament, el cas d’en Julito (sol, a la imatge), que va jugar set anys a Primera Divisió amb Industrias Santa Coloma. Ell va entrar al CFS Montsant amb 13 anys, després de conèixer en Pico de la seva etapa com a monitor de menjador en una escola de Nou Barris. S’hi va estar només un any, però va prometre que tornaria. I va complir. La temporada passada, en el seu últim any com a jugador, va ajudar el primer equip a assolir l’ascens a la Segona Divisió B. Enmig queda una etapa com a futbolista professional amb Industrias Santa Coloma, el Pinseque de Saragossa o el Martorell. En Julito, com en Toni, tampoc no s’ha desvinculat del món de l’esport: actualment regenta una botiga d’esports a la Prosperitat, Prospe Sport, sense perdre el contacte amb el CFS Montsant ni amb en Jose Luis Pico, “el gran referent”, en paraules d’en Toni.