Quan trenquem barreres tothom guanya, diuen. I deu ser veritat si mirem el que està passant en alguns barris de la ciutat on els seus centres educatius estan obrint-se a tot el veïnat. De forma literal, i també metafòrica, les parets d’instituts i escoles s’estan tornant més poroses i, més enllà del clàssic binomi d’alumnat i família, s’estan desenvolupant nous llaços entre entitats, associacions i grups de persones. Són nous espais oberts que generen noves relacions sense tants límits de temps o de jerarquies, on l’aprenentatge esdevé disruptiu, continu i comunitari.
Un exemple d’aquesta línia pedagògica és el circuit de noves sales de diverses escoles que són d’ús i gaudiment per a l’alumnat i també per al veïnat. Algunes d’aquestes sales eren abans un antic gimnàs o un petit teatre d’escola. Ara, aquests equipaments, remodelats de dalt a baix, tenen en comú que ofereixen un espai transversal per a les activitats habituals del centre -classes d’educació física, extraescolars, reunions d’AFA, etc-, però també acullen activitats d’entitats de barri -assajos de música, formacions o trobades d’associacions o tallers- i, a més, fan oferta de programació cultural estable i gratuïta oberta a tothom. Aquest és el cas de les noves sales d’espectacles a l’institut escola Trinitat Nova, i a l’institut escola Turó de Roquetes.
Un gimnàs que és també una sala d’espectacles
Aquesta idea de gran espai comú per a usos diversos també la transmet el gimnàs de l’institut escola Trinitat Nova, un multiespai polivalent amb escenari, teló, camerinos, equipament tècnic d’última generació, magatzem i entrada independent.
Si hi anem un matí hi trobarem un grup de petites i petits de P4 jugant i corrent pel lluminós espai, i més tard els més grans fent activitats de circ. I, si anem a la tarda, podem veure els assajos del grup de percussió Bruixes i bruixots, una xerrada sobre el consum de pantalles oberta a tot el veïnat, o una sessió de crossfit organitzada per la Trinitat Unió Espai (TUE), una associació del barri. “La nostra idea és fer el que ens agrada i oferir-ho a qui li pugui interessar”, explica el Genís, d’aquesta associació. “Aquí a Trinitat Nova hi ha mancança d’infraestructures i també d’activitats organitzades”, de manera que el gimnàs polivalent de l’institut escola “és un bon espai per acollir activitats com les nostres” diu el Genís.
“Aquesta sala de l’institut escola pot acollir aquestes i moltes altres activitats perquè està pensada, des del principi, per obrir-se a tothom del barri. És un espai de trobada, i això engega noves dinàmiques”, explica l’Otger Cano, dinamitzador del centre.
A Roquetes, la sala de l’institut escola Turó de Roquetes també té un flamant gimnàs-sala polivalent. Com a les altres sales d’altres barris, la pandèmia ha deixat en suspens algunes de les activitats programades, com els tallers de defensa personal, els balls de saló, els espectacles de titelles o les obres de teatre en anglès, però es reprendran quan es pugui. I, a llarg termini, hi ha un pla de certa ambició. “Estem desenvolupant una línia de treball d’especialització en teatre d’objecte i titelles, un projecte pedagògic i transversal que suma arts escèniques, literatura, idiomes o plàstica, i que també interessarà al barri”, explica la Mireia Borràs, coordinadora pedagògica de l’institut escola.
Nova oferta cultural, millora educativa
Sergi Díaz, de la Direcció de ciutat Educadora i Cultura als Barris, que pivota entre l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i l’Institut Municipal d’Educació (IMEB), destaca que el binomi educació i cultura és una línia estratègica del Pla de barris. L’embrió de la idea és el model de gestió de l’Auditori Sant Martí, un espai compartit i gestionat entre dos instituts i el Centre Cívic Sant Martí. Un treball que requereix un alt grau de coordinació entre districte, les àrees de Cultura, Educació i Pla de Barris i la implicació directa dels equipaments culturals de proximitat del territori. Aquests cal que contemplin la gestió de la sala conjuntament amb l’escola dins del projecte de dinamització cultural i comunitària del seu entorn. La posada en marxa d’aquest projecte transversal de proximitat s’ha prioritzat en barris amb poca oferta cultural on es volen fer arribar programacions d’espectacles de qualitat de petit format. Sergi Díaz subratlla que es tracta “no tant d’una operació de gestió d’un espai, sinó d’un projecte conjunt que soluciona diverses carències i ofereix noves oportunitats: manca d’un espai cultural, adequació i millora d’un equipament per a usos educatius i implicació de la comunitat educativa. D’aquesta manera, s’aconsegueixen diverses fites i diversos usos amb una inversió relativament petita”.
Des del Consorci d’Educació, Anna Vera Rigo subratlla que l’objectiu d’aquests tipus de projecte és la transformació educativa, impulsant la relació i retroalimentació entre l’escola i el seu entorn, obrint-se uns i altres. “El de fora ha de donar-se a conèixer a dintre, i el de dintre de l’escola ha de traspassar l’edifici”, reflexiona. Sota aquest concepte, el projecte de les sales és clau perquè dona visibilitat i reforça la tasca dels centres educatius. L’Anna destaca que a les sales la programació moltes vegades es fa conjuntament entre membres del centre i les famílies, i recorda que “està demostrat que repercuteix en la millora educativa dels infants si les seves famílies estan involucrades en activitats de l’escola”. Més enllà del Pla de Barris, des del món de l’educació la idea d’obrir les escoles al seu entorn “és un model a seguir, i aquests tipus d’espais híbrids, de sales polivalents d’ús mixt són una molt bona fórmula per aconseguir-ho”, conclou.