Ampliació del parc públic d’habitatge amb la compra de tres finques de l’empresa pública Regesa, procedents de l’antic Consell Comarcal del Barcelonès i situades a Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc i Nou Barris. Al nostre districte, s’han adquirit 48 habitatges situats al carrer de la Selva 59-61, al barri de Porta.
Els 170 pisos que formen part de l’adquisició (sumant les promocions dels tres districtes) haurien passat a mans privades en un termini d’entre 15 i 17 anys, com ja ha ocorregut anteriorment amb altres promocions sotmeses al procés de desinversió de l’àrea metropolitana.
Amb una inversió de 10,7 milions d’euros, un 17% per sota del preu de mercat, l’operació de compra municipal ha permès evitar la pèrdua dels tres conjunts.
Per què es pot privatitzar l’habitatge públic?
L’any 2006 el consistori va cedir a Regesa de manera gratuïta el sòl municipal de les tres finques durant 75 anys per a la construcció d’habitatge públic de lloguer. Aquesta protecció, però, tenia una durada de 30 anys a comptar des de les qualificacions definitives que es van fer entre el 2007 i el 2009, un temps molt inferior al venciment del dret de superfície, el 2081.
Transcorregudes les tres dècades, aquests habitatges es podrien haver privatitzat, però amb l’adquisició directa de l’Ajuntament, la titularitat de les finques passa a ser pública i es salvaguarda el dret a l’habitatge assequible de totes les persones residents en aquests pisos de lloguer.
Les finques adquirides són les darreres de titularitat de Regesa a la ciutat, i només quedaran una trentena d’habitatges situats en diferents promocions, que, en tractar-se d’habitatge de protecció oficial, podrien ser adquirits directament per l’Ajuntament o per qualsevol altra administració.
Pèrdua d’habitatge públic a la ciutat
La privatització d’habitatge construït en sòl públic es podria haver evitat en altres promocions construïdes per Regesa, que en el seu moment en va vendre el dret de superfície. L’últim episodi d’aquestes característiques va tenir lloc el 2013, quan el Consell Comarcal del Barcelonès, format pels ajuntaments de la comarca, va vendre el dret de superfície de 298 habitatges al fons d’inversió Azora i no a cap administració pública. Aquells habitatges eren de lloguer amb una protecció amb un termini sensiblement inferior al temps de cessió del dret de superfície.