“La literatura no desapareixerà mai, tot i que ara sembli que va encaminada cap a una minoria. És inherent a l’ésser humà”. Són paraules d’Alfonso Sergio Barragán (fotografia), un gadità que va participar al Concurs Literari de Nou Barris amb un relat fantàstic. Ell va conèixer el certamen per Internet, igual que va fer Adrià Riera, un jove que viu a Hamburg (Alemanya), autor d’un conte, i que va emprar el web www.escriptors.cat, un espai a la xarxa que recull tots els concursos literaris en català que es van convocant. Les xarxes socials són també porta d’entrada al concurs. Així és com el va conèixer Beatriz Álvarez (fotografia), una participant que va optar pel relat curt de ficció. Júlia Moore (fotografia, dempeus), en canvi, va veure un cartell i es va decidir per escriure un microrelat. En va ser la guanyadora, la primera des que es va instaurar l’any passat.
“Una gesta quasi heroica”
Hem parlat amb tots quatre del certamen, de la literatura i de l’ofici d’escriure. Respecte a aquest darrer punt, hi ha consens. A tots els agradaria dedicar-s’hi, però no ho acaben de veure factible. Na Júlia diu que ho viu més “com una afició”; per a Beatriz, seria “un somni fet realitat”; n’Adrià va més enllà, i diu que viure només de la literatura seria “una gesta quasi heroica”; i n’Alfonso Sergio, que és autor de més d’una obra, posa èmfasi en el negoci i diu que “sense contactes poc es pot fer amb l’intrusisme d’aquells que mouen els fils de la literatura, on prima que siguis conegut davant dels veritables valors literaris”.
La literatura, en perill?
Tenen futur la literatura i la lectura en un món tan digital i on tot és tan fugaç? També en aquest punt hi ha consens. Diuen que, de futur, n’hi ha. Per a n’Adrià , “ha canviat la forma lectora, és més immediata. Suposo que això comportarà una adaptació a formes més curtes d’expressió com el poema, el microrelat o textos on el lector podrà escollir quina profunditat d’història acaba llegint”. “I això – continua – es combinarà amb la literatura de pausa, amb els llibres de cocció lenta: aquest públic segueix existint”. Beatriz, de la seva banda, demana “fomentar la lectura entre els més joves i fer-los descobrir les meravelles de somniar amb un bon llibre. Internet també és una eina essencial avui dia”. Na Júlia apunta en la mateixa direcció quan afirma que “els temps han canviat, i la literatura i la lectura s’hi han hagut d’adaptar per no quedar obsoletes. En el futur, seguiran adquirint noves formes que ens sorprendran per bé o per mal”. Finalment, Alfonso Sergio hi posa, mai més ben dit, literatura: “Llegir és viure en altres mons. Un parèntesi en el desbordament del que és quotidià. Sí, cal mastegar les paraules. És veritat que les farinetes tecnològiques són més fàcils d’empassar… al principi.”
35 edicions del Concurs Literari de Torre Llobeta
Potser per això, tots creuen que és possible atraure al món de la literatura algú que no hi tingui interès. Na Júlia assegura que “hi ha un racó per a tothom. És qüestió de cercar, remenar, arriscar-se una mica”. Adrià és de la mateixa opinió: “Que busquin un tema que els apassioni, que vagin a una llibreria i que hi demanin una recomanació”. I Beatriz demana “deixar-se portar, descobrir els teus gèneres favorits, el que et distreu, et fa pensar, et fa reflexionar o et fa riure”.
Finalment, respecte al Concurs Literari de Torre Llobeta, tots coincideixen a posar en valor el mèrit d’arribar a la 35ª edició. Així ho expressa Alfonso Sergio: “Un concurs longeu és un èxit per a tots els qui d’alguna manera en formen part, encara que sigui com a simples concursants. Guanyem tots i es continuen generant oportunitats”.