El primer llibre gràfic obertament feminista de la història del postfranquisme, amb textos de Maria Aurèlia Capmany i fotografies de Colita, era un llibre pràcticament impossible de trobar. Publicat el 1977, va ser segrestat per les estructures franquistes, encara dominants en plena transició democràtica.
L’Ajuntament de Barcelona i l’Editorial Terranova, amb la col·laboració de l’Archivo Colita Fotografía recuperen la publicació d’Antifémina, 43 anys després de la publicació original.
La recuperació té com a objectiu posar de manifest el valor del llibre, a més de reivindicar la figura de dues dones intel·lectuals i valentes que van lluitar en una època convulsa per dignificar el fet de ser dona i parlar de feminisme, de manera clara i directa, a partir de la poètica visual de Colita i de la narrativa de Maria Aurèlia Capmany.
Malgrat el temps que ha passat, el llibre continua vigent d’una manera aclaparadora i ocupa un lloc primordial en les nostres vides i en la vida de les dones. En aquesta edició s’ha volgut mantenir el grafisme original, però s’ha millorat la qualitat de la impressió de les imatges. Ha estat una feina laboriosa en la qual ha col·laborat la mateixa Colita.
També s’hi ha incorporat un nou pròleg de Mary Nash, catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona i doctora honoris causa per la Universitat de Granada i per la Universitat Rovira i Virgili, i un text dels editors Francesc Polop i Luis Cerveró.
Un llibre interromput
L’any 1976 Colita i Maria Aurèlia Capmany, dues dones avesades a experiències i qüestions feministes des de les seves professions —l’una, fotògrafa, i l’altra, escriptora— es plantegen fer un llibre de text i fotografia que funcioni alhora com a assaig visual i assaig polític. Gairebé com una declaració personal que defensa el territori mai propi de la dona. El resultat és el llibre titulat Antifémina, alhora didàctic i punyent, que parla del concepte de feminitat des de diferents perspectives, sempre amb la dona com a eix central i a la recerca de la visibilitat.
Colita, des del seu arxiu fotogràfic, selecciona fotografies de dones que constitueixen una revisió de la seva obra feta fins aleshores, és a dir, de l’any 1960 al 1976. Del seu fons recupera imatges dels diferents estats i classes socials en què la dona apareix com a protagonista: el món de les gitanes del Somorrostro i Montjuïc, les dones treballadores a les fàbriques, la vellesa, el matrimoni, les models, la prostitució.
Maria Aurèlia Capmany les acompanya amb un text, clar i sorneguer, alhora que es pregunta, i pregunta a qui llegeix, qüestions relatives als temes plantejats, sempre des d’una visió feminista i amb un to crític i reivindicatiu.