La cultura a Barcelona no s’atura i és latent en cada barri, cada cantonada i cada espai de la ciutat durant tot l’any. Qualsevol ocasió és una bona opció per apropar experiències artístiques de proximitat als ciutadans de la capital catalana, i és per això que durant aquests mesos l’art transitarà pels centres cívics de la ciutat. Una oportunitat per gaudir d’un grapat d’exposicions amb obres de diferents artistes.
Circuits d’exposicions que fomenten la interacció entre el públic i l’art
“Temporals” té com a objectiu crear accions, activitats i experiències artístiques amb un circuit d’exposicions que dialoguin amb el territori més proper dels centres cívics, i així fomentar la interacció del públic amb les arts visuals de proximitat. Un programa que es recull dins la mesura “Cultura als barris i acció comunitària”.
La finalitat d’aquest projecte és crear un flux d’exposicions en el temps per donar vida a l’art als centres cívics. D’aquesta manera s’obrirà una convocatòria durant el 2022 en què es podran presentar propostes artístiques per participar en els cicles de “Temporals”.
Dona una ullada a les exposicions de les quals podràs gaudir durant aquest any!
“Pasado-Mañana”, del Col·lectiu Juan Nadie
Juan Nadie proposa un projecte d’autoria compartida en el qual la fotografia, encara que parteix de la mirada individual, acaba formant un nou territori en allò comunitari. El col·lectiu acumula imatges d’un territori de manera impulsiva, que en confrontar-les amb les dels altres membres creen diferents significats i noves lectures.
“Memòria roja”, d’Àurea Estellé Alsina
Durant la Guerra Civil i la postguerra, les dones van ser perseguides i humiliades amb especial violència. Aquest projecte busca recuperar vincles amb un passat silenciat des de la transició, centrant-se en un col·lectiu doblement invisibilitzat: les dones republicanes.
“Firma”, de Paula Artés
L’artista es qüestiona, en el seu treball fotogràfic, els mecanismes de control de l’Estat i tracta de desvelar les estructures de poder, les entranyes de les quals romanen ocultes als ciutadans.
“Our Garden”, de Roman Yñán
El jardí i el que és familiar creen una realitat unida per la mirada de l’artista que origina reflexions sobre la nostra espècie i la nostra relació amb la natura. Plantar una llavor, fer brotar els barris, que cada centre cívic sigui un jardí en potència… són respostes crítiques i positives des de l’art a la crisi mediambiental que vivim.
“La criatura de l’Illa de Jekyll”, de Daniel Gasol, Laura Llaneli, Rafael Arocha i Violeta Mayoral
Un pamflet conspiranoic en el qual es desvelen les preteses trames del Sistema de Reserva Federal dels EUA a principis del segle XX per endeutar la població. Combina dades verídiques amb especulacions personals en un relat en què és impossible distingir què és real.
“Bon dia / Bona nit”, del Col·lectiu Pluja Àcida
Aquest projecte parteix d’una recopilació d’imatges i salutacions que circulen per WhatsApp, en grups majoritàriament de dones. Pluja Àcida entén el fet de desitjar un bon dia o un bon descans com un gest improductiu que col·loca l’amor i l’amistat per sobre de la tendència de la societat de consum que ens demana ser sempre productius.
“On van elles II”, del Col·lectiu Venecia Flúor
Venecia Flúor ha creat una metodologia a partir del folklore per obtenir poemes entorn dels arquetips de la dona, que han plasmat en formats musicals d’estructura popular, però amb ritmes electrònics. La segona part del projecte consisteix a obrir un imaginari audiovisual de possibilitats per extreure una idea mutable i fluida d’allò que s’entén com a femení.
“Rizomes”, de Gil Gelpi i Bárbara Puigventós
En aquesta exposició, Bárbara Puigventós i Gil Gelpi faran una petita dissecció de cada barri on el projecte es desenvolupi. Així, retrataran l’ànima de cada lloc, intentant endinsar-se en el complex entramat d’arrels, experiències i memòries en transformació constant.
“Tengui, tengui, tengui… falti”, d’Albert Gusi
La fotografia és l’eix vertebrador que serveix com a excusa i mitjà per implicar els agents del territori, en aquest cas el veïnat, que s’implicarà en l’obra física a partir d’una sèrie d’accions o gestos convocats per l’artista.
“Cave canem”, de Fernando Cremades, Mireia Pons, Azahara Cerezo, Levi Orta i Jordi Ferreiro
“Cave canem” es concep com un espai de reflexió sobre la por i sobre allò que ens congrega o ens disgrega dels altres. El punt de partida són les relacions de confrontació dels projectes artístics amb l’espai expositiu però també la seva capacitat de generar comunitat, i les possibilitats d’obertura.