Aquest 2023 que som a punt de deixar enrere, el Centre Cívic Torre Llobeta fa 40 anys. Per celebrar-ho, l’equipament ha anat programant diferents esdeveniments. Ara, ja en la recta final, encara en queden dos. D’una banda, la gran festa d’aniversari que tindrà lloc el dissabte 16 de desembre, a les 19 hores; i de l’altra, l’exposició que es pot visitar fins al 29 de desembre al mateix centre cívic, i que reuneix records en forma d’imatges d’aquestes primeres quatre dècades.
Centre Cívic Torre Llobeta
El Centre Cívic Torre Llobeta va néixer el 18 de desembre de 1983. Inaugurat pel llavors alcalde Pasqual Maragall, i després d’anys de reivindicacions veïnals, començava així el camí d’un equipament que al llarg de tot aquest temps ha esdevingut referent cultural del barri. Efectivament, de llavors ençà l’objectiu fonamental del Centre Cívic Torre Llobeta ha estat acostar i promoure la cultura a través d’exposicions, xerrades, arts escèniques, música i tallers de diferents disciplines. És, a més, referent en la literatura i la creació literària. En dona fe el seu concurs literari, que és a punt de convocar la 36ª edició.
Història d’un palauet
El Centre Cívic Torre Llobeta s’ubica en un palauet d’estiu de finals del segle XV, propietat d’una família de mercaders originaris de Solsona encapçalats per Joan Llobera, que també formava part del Consell de Cent. La família volia tenir una casa senyorial i s’hi instal·lava al llarg de tot l’estiu.
Posteriorment va convertir-se en masia, amb una extensió de gairebé onze hectàrees de cultius, especialment vinyes. També va viure una època en què s’hi va instal·lar una petita indústria de maons i teules, a causa de la terra argilosa de què estava rodejada.
L’immoble va superar guerres – diu la llegenda que Napoleó hi va arribar a dormir –, i ja en ple segle XIX es va convertir en zona d’estada temporal en el camí que unia Horta amb Barcelona. A finals d’aquest mateix segle, la casa va passar a mans de Josep Maria Comas d’Argemir i va viure anys d’esplendor, ja que la família rebia polítics i membres de l’alta burgesia i també artistes, com el poeta Joan Maragall.
No va ser fins al 1964 que la casa va passar a formar part del patrimoni històrico-artístic de la ciutat, fet que va ser clau per mantenir-la dempeus. El 1975, l’associació de veïns va presentar el primer projecte perquè l’immoble esdevingués un espai de referència cultural. La rehabilitació de la casa vindria posteriorment fins a esdevenir, el 1983, l’actual centre cívic.