Vet aquí que un dia na Mirta i na Pilar estaven assegudes a una parada de bus a Ciutat Meridiana, quan de sobte van veure dos troncs. Amb aquella complicitat de qui es coneix de fa anys, de seguida ho van veure clar. Per què no omplim el barri de tions?
I així va ser: van comprar la fusta acompanyades d’un company, en Guillermo, i van anar a la ferreteria Ciutat Meridiana, on la Montse i en Salva es van entusiasmar amb la idea i es van posar a tallar per anar creant troncs amb la forma rodona imprescindible. Fet això, totes dues es van passar un diumenge al matí pintant-ne les cares. Van comprar les barretines, i van esperar. El 3 de desembre al migdia, aprofitant que la canalla era a l’escola, els van anar distribuint pel barri. N’hi havia 18.
Així que, de cop i volta, i com qui no vol la cosa, els nens i nenes de Ciutat Meridiana van començar a trobar-se amb aquest personatge tan típic de les nostres festes repartit per tot arreu.
I el que va començar sent una iniciativa de dues dones compromeses amb el territori (la Mirta forma part de l’associació “La Indomable”, i la Pilar d’“Amb cor de dona”), s’ha acabat convertint en un projecte comunitari. Molts veïns i veïnes, en saber que la iniciativa havia estat seva, se’ls van apropar i els van preguntar. I elles els van proposar d’omplir el barri amb més tions. Així que ara ja n’hi ha 42, tants, que han hagut de fer un mapa amb l’ajuda inestimable de l’Ivan per ajudar a localitzar-los. I és que n’han aparegut a Torre Baró i fins i tot a Can Cuiàs.
“El més important és que hem generat il·lusió, hem fomentat la màgia”, comenta na Mirta. “És fantàstic veure els nens i nenes buscant els tions. N’hi ha que fins i tot han trencat la guardiola per comprar-los barretines”.
Un dels aspectes que més destaca na Mirta és que la iniciativa “ha servit per reivindicar-nos. Hem demostrat que, malgrat tot, tenim il·lusió, creativitat i ganes de passar-ho bé. No som només el barri dels desnonaments”
Els tions ens quedaran fins que acabin les festes. Mentrestant, els nens i nenes els van donant de menjar, com mana la tradició si volen que els cagui arribat el moment. Aquests, de ben segur, seran ben generosos.