A partir de la idenficació del pou a l’Estudi de paisatge del barri de La Clota, es planteja la recuperació d’aquest element pertanyent al patrimoni ordinari de la gestió de l’aigua. Dels diferents pous identificats només aquest es troba dins d’un espai de titularitat pública, i per aquest motiu, coincidint amb l’execució de les obres de reurbanització de l’entorn, es planteja la seva recuperació, a fi de reintegrar-lo a l’entorn actual i donar valor al patrimoni rural i agrícola característic del barri de la Clota.
Ressenya històrica
L’origen del nom de La Clota es troba en el “clot”, per ser el punt d’encontre aigües avall entre rieres, concretament de la riera d’Horta, la riera de Sant Genís, la de la Genissa i la de Catorze Plomes. En aquest punt d’encontre hídric, es crea una plana regada per rieres, origen d’una llarga historia de construccions hidràuliques (sèquies, pous, basses, canalitzacions…) que han afavorit la proliferació d’hortes i conreus de regadiu que han caracteritzat fins a dia d’avui el peculiar caràcter rústic del barri.
Durant la segona meitat del segle XVIII, i fins ben entrat el segle XX, a Horta s’hi va desenvolupar una activitat relacionada directament amb el safareig: la bugada. A Horta es rentava la roba de la gent benestant de Barcelona ja que l’aigua a la que tenien accés era molt més neta comparada amb la del Rec Comtal.
Posteriorment, amb la progressiva extensió de la xarxa bàsica de subministrament d’aigua corrent sanitària, i els canvis en els hàbits socials, aquest pou anà quedant progressivament en desús, fins arribar a l’estat actual d’abandó funcional.
Restauració
El pou de la Clota respon al tipus constructiu de pou tradicional, consistent en una excavació vertical en el subsòl fins a trobar aigua d’una veta d’un aqüífer subterrani a una profunditat d’uns 8m. La restauració s’ha realitzat considerant els valors patrimonials i paisatgístics del pou amb l’objectiu de recuperar-ne la configuració constructiva i volumètrica original, retirant les aportacions constructives que alteraven la percepció, reparant les parts degradades, i recomponent els elements malmesos.
S’han descobert els dos pilars de maó ceràmic, d’uns 2 m d’alt, lligats superiorment amb una biga de fusta que subjectava habitualment una corriola o politja per col·locar una corda amb la galleda per extreure l’aigua. A una de les vores del pou es troba una llosa de pedra a mode de suport del cubell, damunt la qual hi ha una petita pica d’obra s’hi dipositava l’aigua.
Els treballs d’excavació de les obres de reurbanització del carrer Bragança van deixar al descobert les estructures parcialment soterrades on previsiblement es devia situar una bomba d’extracció d’aigua, així com d’una bassa/safreig de format reduït. Aquest vestigi s’ha volgut deixar present fent una mínima actuació de tractament de l’entorn senzillament amb un canvi paviment encerclat.
Nou Petit paisatge
El valor significatiu d’aquest element tradicional, present des de fa més d’un segle, com a lloc d’anomenada popular, fa que constitueixi un referent autèntic i característic de la identitat del barri, que el singularitza paisatgísticament respecte d’altres indrets, essent un referent propi de la memòria col·lectiva i del paisatge urbà dels hortencs.
Per aquest fort potencial, l’actual pou de la Clota a entrat a formar part de l’inventari dels Petits Paisatges de la ciutat de Barcelona.
