Aquest edifici ubicat dins del recinte del Parc de la Ciutadella i que actualment acull un centre públic d’educació secundària té un gran valor patrimonial i per abordar la seva rehabilitació s’ha redactat un Pla director, que conté un estudi dels diferents usos de l’edifici: residència del Governador quan era ciutadella militar al XVIII, pavelló reial a l’exposició del 1888, caserna de bombers i Junta de Museus a inici del XX, Institut-escola durant la Segona República, Institut femení al franquisme i Institut en l’actualitat.
El projecte ha contemplat la restauració de les fusteries, prioritzant la preservació del material original, i en els casos que no s’ha pogut recuperar o que ja havien estat substituïdes, s’han tornat a l’estat original en quant a material i disseny.
Per tant l’objectiu és recuperar la imatge de les fusteries tal i com eren quan el Palau del Governador fou el Pavelló Reial durant l’Exposició Universal. Va ser aquest en el qual es van incorporar a l’edifici les persianes que avui dia configuren la seva imatge de façanes. Aquest objectiu es justifica pel seu alt valor documental, ja que es tracta d’una part d’un projecte dissenyat per convertir un edifici militar en Pavelló real. Més enllà d’algunes reparacions desafortunades, no existeixen pràcticament diferències entre les fusteries dissenyades per August Font el 1888 i les actuals. A més es conserva documentació fotogràfica que ens permet comprovar com eren aquestes a nivell compositiu.
També s’ha aprofitat per desmuntat els vidres existents i col·locar vidres laminars de seguretat, recoberts amb control solar. D’aquesta manera s’ha millorat l’aïllament dels buits de l’edifici.
Quant a les cobertes, s’han substituit les teules trencades per evitar la filtració d’aigua, per peces envellides semblants a les que teníem, i també les peces ceràmiques esmaltades trencades del carener i s’han recuperat i col·locat al seu joc uns pinacles també de ceràmica esmaltada.