Visites guiades
Pavellons Güell
Av. Pedralbes, 7. Tel.: 933 177 652
Antoni Gaudí va consagrar tota la seva vida a treballar per a la seva original visió de l’arquitectura i el poderós empresari Eusebi Güell va ser el mecenes que li va donar els primers mitjans per començar a fer realitat aquest tipus d’obres tan costoses.
El 1883, Güell va voler ampliar la immensa finca que el seu pare havia comprat alguns anys enrere a la zona de Pedralbes. Es va encarregar a Gaudí una part de les obres de reforma (1884-1887) que van ser dirigides per Joan Martorell. Gaudí va projectar el jardí i els pavellons d’entrada a la finca pel camí que venia de la carretera de Sarrià (avui el passeig Manuel Girona). A finals del segle XIX, a la finca hi havia la casa d’estiueig dels Güell i terres de conreu que els Güell explotaven.
Per aquesta obra, Gaudí es va inspirar en el Jardí de les Hespèrides tal i com el “Poeta Nacional” Jacint Verdaguer el descrivia en el seu gran poema L’Atlàntida. Verdaguer havia dedicat L’Atlàntida al sogre de Güell, el marquès de Comillas, i curiosament l’havia acabat de redactar en aquesta mateixa finca.
L’entrada destaca especialment per l’anomenada Porta del Drac, una gran escultura en ferro forjat que simbolitza el drac mitològic de Verdaguer, amb ales de ratpenat, cos amb escates, boca oberta i llengua sinuosa, però que no tenia per adversari sant Jordi, sinó Hèrcules.
D’altra banda, L’Atlàntida era un poema on les referències s’havien mediterranitzat, l’arbre del Jardí de les Hespèrides de Verdaguer, per exemple, no és un pomer com en el mite clàssic, sinó el taronger mediterrani: sobre el brancal dret de la Porta del Drac, Gaudí hi va col·locar una petita escultura d’un taronger amb taronges daurades.
Després de la mort d’Eusebi Güell, el 1918, els seus descendents van cedir la casa i part dels terrenys per a la construcció del Palau Reial de Pedralbes. Les antigues cavallerisses, el picador i el que era la casa del conserge formen part del patrimoni de la Universitat de Barcelona.
