Grafiti de campanya contra l'assetjament masclista

El cercle viciós de la víctima

El cercle viciós de la víctima responsable de ser-ho

Arran d’una agressió al carrer, quantes vegades se senten – en debats als mitjans de comunicació, al bar o entre coneguts i conegudes – frases que, de forma més o menys explícita, diuen: “s’ho va buscar”, “anava vestida de forma massa provocativa”, “què feia sola a pel carrer a aquella hora”?.

Segur que aquestes frases ens sonen a tothom. Però quina és la idea que volen transmetre? Doncs que les dones són les principals responsables de la violència que pateixen.

Així, les dones que pateixen actes de violència a l’espai públic, a banda de l’impacte emocional o físic que això té, sovint són responsabilitzades del que els hi passa: per haver “provocat” l’agressió amb el seu aspecte, els seus vestits, la seva actitud, el lloc on eren a aquella hora de la nit, etc.

De fet, la societat assumeix que la responsabilitat de la prevenció de la violència a l’espai públic ha de ser principalment de les dones, a través de les estratègies d’autoprotecció esmentades, que evitarien “provocar” la violència masculina. Aquesta creença funciona tan bé que fins i tot les dones ho interioritzen i viuen aquest paper de prevenció, o més aviat, d’autolimitació, com a normal.

Paradoxalment, les dones que han sigut víctimes d’alguna agressió al carrer (més o menys greu) també són castigades per no haver-la previngut. La seva “reputació sexual” és posada en dubte pel fet d’estar transitant en un àmbit que no és el seu (el públic) i per estar (suposadament) transgredint el rol i els estereotips de gènere que la volen dependent, dèbil i submisa.

Les dones que volen sortir d’aquests mandats ho han de fer amb cautela i al seu propi risc. Us en recordeu que al mòdul 1 hem parlat de la “moralitat sexual” de les dones? Com podeu veure, encara que els temps hagin canviat, les dones segueixen sent jutjades i dividides entre “honestes” i “vicioses”, havent d’afrontar greus riscos només pel fet de ser com són.

Pensem en com es jutja socialment de forma diferent (i desigual) a un noi que surt amb moltes noies o a una noia que surt amb molts nois. En el primer cas, es consideraria un noi que té èxit, un triomfador. En el segon cas, en canvi, la noia segurament hauria d’aguantar l’etiqueta de fàcil i de puta. És clar, aleshores, que els paràmetres són diferents i que en el cas de les noies (i dels nois que se surten de les normes de la masculinitat hegemònica), els càstigs socials poden ser molt durs.

De què estem parlant? Posem alguns exemples...

Frases com:

  • “No passegeu per descampats ni per carrers solitaris, sobretot de nit, ni sola ni acompanyada.”
  • “Si us veieu obligada a transitar habitualment per zones fosques i solitàries, procureu canviar el vostre itinerari.”
  • “Eviteu romandre de nit en un vehicle aparcat en descampats, parcs, extraradis, etc.”
  • “Si viviu sola, no poseu el nom de pila a la bústia de correus, només la inicial. (...) Tanqueu les cortines al vespre per evitar mirades indiscretes.”

Aquestes frases formaven part d’unes recomanacions per prevenir la violència contra les dones publicades al web del Ministeri d’Interior de l’Estat espanyol  a l’agost del 2014. Les van haver de retirar del web poc temps després, arran de les crítiques que van rebre.

La responsabilització de les dones en la prevenció de les agressions que poden arribar a patir està tan arrelada que fins i tot les polítiques públiques adopten aquest enfocament, enlloc de fomentar la prevenció des de la vessant dels agressors.