En articles anteriors del web explicàvem quines són les claus de l’alimentació sostenible i quines característiques haurien de tenir els productes que consumim. Apuntàvem aspectes clau com ara la importància que provinguin de productors de proximitat, que siguin ecològics i, en el cas de les fruites i hortalisses, que tinguem en compte en quin mes de l’any es conreen. Però on podem trobar aquests tipus d’aliments?
Mercats municipals, de pagès i botigues de barri
Barcelona és una ciutat amb una xarxa privilegiada de mercats municipals, un equipament públic que canalitza bona part de l’abastiment alimentari als diversos barris i districtes de la ciutat. Actualment la ciutat disposa de 39 mercats alimentaris on podem trobar parades de verdura, fruita, carn, peix, elaborats casolans, conserves i envinagrats en un mateix recinte municipal. Les parades dels mercats acostumen a ser negocis familiars, regentats per persones que coneixen bé el context del barri i que fan que els mercats, a banda de ser un lloc on proveir-se d’aliments, es converteixin també en espais de proximitat, de trobada i de socialització.
Les botigues de barri, com els mercats municipals, tenen molts anys d’història a la ciutat. Des de fa molts anys han servit d’abastiment de proximitat i, igual que molts altres comerços de barri, han patit els últims anys la pujada dels lloguers i els processos de gentrificació dels barris, que en molts casos els han fet de tancar. Malgrat això, moltes encara continuen abastint el veïnat i durant la covid-19 i davant del creixement del comerç en línia, moltes es van sumar a la iniciativa de botigues obertes, per recordar al veïnat que podien anar-hi a comprar. Algunes d’aquestes botigues de barri són botigues especialitzades en alimentació local i ecològica. En aquest mapa podreu cercar les que us quedin més a prop de casa.
Els últims anys, als mercats municipals —que són permanents i ubicats en recintes tancats— s’hi han sumat els mercats de pagès. Es tracta d’espais de venda directa en places i carrers de la ciutat, a l’aire lliure, on és el mateix pagès o pagesa, o elaborador o elaboradora qui fa la venda dels seus productes. En aquests mercats es poden adquirir queviures de temporada, fresques, locals, justes, socials i ambientalment sostenibles. Aquí podràs veure els set mercats de pagès que actualment tenen lloc a Barcelona.
Restauració sostenible
Però no només podem comprar aliments frescos, sinó que a Barcelona també hi ha tota una xarxa de projectes d’alimentació relacionats amb la cuina i la restauració sostenibles. Es tracta de bars, restaurants, empreses de servei d’àpats que tenen en compte no només la qualitat del producte que ofereixen, sinó que desenvolupen pràctiques responsables amb l’entorn i el planeta.
“Quan parlem de sostenibilitat, parlem de producte, però també de les relacions personals amb els treballadors, amb el veïnatge, amb les institucions i amb els proveïdors. Parlem també d’optimitzar els recursos energètics i evitar el malbaratament” explica Sergio Gil, president de l’Associació Restaurants Sostenibles. Actualment, Restaurants Sostenibles aplega un conjunt de gairebé 400 locals de restauració a Barcelona que van des de la cuina de barri a projectes d’alta cuina.
Una altra xarxa de restauració sostenible que et pot interessar és la de “Slow Food Barcelona”, on trobaràs projectes de cuina i gastronomia que prioritzen l’agricultura de proximitat i ecològica utilitzant aliments frescos i de temporada i que eviten l’ús d’aliments produïts o elaborats amb cultius transgènics.
Pam a Pam, el mapa del comerç cooperatiu i sostenible
Ja fa vuit anys que Catalunya disposa d’un mapa de l’economia social i solidària. És el projecte de Pam a Pam, gestionat per la Xarxa d’Economia Social i Solidària. Es tracta d’una eina que permet conèixer projectes que aposten per un model sostenible i transformador en molts àmbits diferents, un dels quals és el de l’alimentació.
No es tracta només de projectes on trobar aliments de proximitat, ecològics i de temporada, sinó que, a més, estan sota el paraigua de l’economia social i solidària, amb estructures més democràtiques i que posen les persones i les cures al centre. Actualment a Barcelona hi ha 104 punts al mapa en l’àmbit de l’alimentació, entre les quals podem trobar-hi 56 grups de consum, 21 punts de venda de productes elaborats, 10 punts de venda de verdura, 4 fleques, i altres establiments.
Les cooperatives o grups de consum agroecològic són col·lectius de persones que s’organitzen per gestionar compres conjuntes amb uns valors compartits, com poden ser la producció ecològica, la proximitat o l’economia alternativa. “En els darrers vint anys han proliferat molt a tot el territori per promoure un consum alternatiu d’aliments i trencar amb els models de distribució alimentària que ofeguen a la pagesia” explica Judit Quintana, responsable de comunicació de Pam a Pam.
Es tracta d’iniciatives que estan en relació directa amb els productors, sense intermediàries i que, per tant, com explica Quintana, “s’estableix una relació de més corresponsabilitat amb les persones que produeixen o elaboren els aliments que compren, es fa des de la solidaritat amb el sector i amb l’objectiu de consolidar un model més resilient que recuperi la sobirania alimentària”.
També en els últims anys estan proliferant les iniciatives per crear els primers supermercats cooperatius a Catalunya, amb primeres experiències a Barcelona, Manresa, Olot i ara a Mataró. Es tracta de reconvertir el model dels supermercats convencionals en espais de consum sostenibles, amb un model democràtic i cooperatiu i que fomenti les bones condicions tant de les treballadores com de la pagesia local.
“La fidelització del nou consum agroecològic és una manera de donar resposta als interessos col·lectius d’una forma corresponsable amb el moviment. I això, cadascú ho pot fer amb la fórmula que consideri: comprant a través de grups o cooperatives de consum, supermercats o botigues cooperatives o llocs de venda directa”, comenta Judit Quintana.