Can 70: “Volem envellir de forma autònoma i saludable”

Can 70: “Volem envellir de forma autònoma i saludable”

Far de Sol. La Fàbrica del Sol ha parlat amb el col•lectiu Can 70 per conèixer de primera mà una alternativa al model actual d’envelliment.

Can 70 és un grup de persones grans amb un projecte d’envelliment en cohabitatge cooperatiu i en cessió d’ús a Barcelona o rodalies que forma part de la Cooperativa Sostre Cívic.

Per a la gent no entesa, ens podeu explicar què és el Cohabitatge Sènior?

És un model d’habitatge col·laboratiu i cooperatiu per a persones grans. Per a nosaltres és una solució a l’envelliment, un projecte elaborat i compartit pel grup, no només arquitectònic, sinó de convivència. Ja hi ha molts tipus de cohabitatge sènior, i no tots són un model per Can 70: immobiliàries que ofereixen habitatges amb espais comuns, cooperatives que acaben venent els apartaments als usuaris… El nostre model de cohabitatge sènior és cooperatiu, en cessió d’ús, amb projecte de convivència fet amb el propi grup, amb espais comuns i espais íntims (això ho ofereixen tots), en espai públic amb dret de superfície per aconseguir que el projecte en funcionament retorni a la ciutat, repicable, sense afany de lucre… és un model sorgit de l’economia social, feminista, comunitària.

Per què existeix? Quines necessitats resol que no ho facin els models vigents com podrien ser les residències o els pisos tutelats?

La població envelleix molt ràpidament, les solucions actuals no donen resposta al nombre de persones grans resultat del baby boom dels anys 50-70. Hi ha poques residències públiques on s’accedeix amb molta dependència i les privades són més un negoci per als propietaris que un espai de cures i convivència. Els pisos tutelats no són una solució finalista i tampoc aconsegueixen vida comunitària perquè s’hi accedeix des de diferents orígens i amb molts anys. Can 70 resol l’habitatge adaptat, la soledat no desitjada, les cures i la convivència fins al final de la vida, i tot sense oblidar el dret a decidir de les persones usuàries.

Per tant, podríem dir que el cohabitatge sènior és una via per evitar la soledat de la gent gran a les ciutats?

I tant!, és una via, no l’única, però és la que més solucions aporta a les nostres expectatives. És una solució per a persones sense vulnerabilitat econòmica (amb sous/pensions dignes, potser amb pis en propietat) perquè cal construir i pagar serveis, traiem feina i despesa a l’administració, que ja en té prou…

A més del que ja ens heu comentat, quins altres beneficis socials i ambientals té el cohabitatge sènior?

A part dels evidents per al propi grup, amb el nostre model l’entorn en surt beneficiat: alguns espais seran oberts al barri per fer-hi activitats, si cal es pot destinar part de la construcció a “equipament” social, per exemple un espai de salut, un centre de dia, un punt de trobada de les súperilles socials…També cal pensar en els llocs de treball que oferirem, des de la cuina fins al manteniment, passant per les cures. Les nostres compres seran de proximitat. Per altra banda la construcció es farà amb tota la sostenibilitat i cura per l’entorn que sigui possible. I és un model nou, singular, serveix d’experiència per als propers.

Haurien de ser la norma i no l’excepció aquest tipus d’habitatges? Caldria que fossin de gestió pública?

Haurien de ser un model més, poder escollir si es prefereix aquest entre d’altres. La gestió públic-comunitària és preferible, cal poder decidir sobre la forma de viure i conviure.

Ens heu comentat que formeu part de la cooperativa Sostre Cívic, quina vinculació hi teniu?

Som un grup de Sostre Cívic. La Cooperativa Sostre Cívic, que impulsa l’habitatge en cessió d’ús per evitar l’especulació, té moltes persones associades que van conformant grups “llavor” en funció de les seves preferències. En el cas de Can 70 som persones grans amb un projecte de convivència finalista i a la ciutat. Actualment som més de 20 persones, majoritàriament dones, d’entre 55 i 70 anys, ja tenim més de 4 anys d’història, ens coneixem, hem treballat temes grupals, arquitectònics i de cures, sempre amb col·laboracions externes i expertes com les de Fil a l’Agulla, ETSAB o CareNet de la UOC i amb els suport del Departament d’Atenció a la Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona.

Per què vau decidir sumar-vos al projecte Can 70?

Majoritàriament perquè hem tingut l’experiència de tenir cura dels nostres pares i mares i no volem ser una càrrega per a les nostres famílies. També perquè som d’una generació que hem tingut la sort de decidir sobre la nostra vida i així volem seguir, sense anar a parar a institucions/residències on la capacitat de decisió no compte, ni patir una soledat no desitjada. Hi ha un altre component social: la majoria de nosaltres tenim experiència en tasques socials, de voluntariat, cooperatives, i aquest model d’envelliment és replicable i és una opció públic-comunitària que resol el futur d’una bona part de persones grans, fins al final, si es vol.

Qui pot accedir a Can 70?

Tenim un protocol d’acollida que té en compte l’edat màxima i mínima (entre 50 i 70 anys), compartir l’ideari, temps de coneixença i participació en el projecte…i fent números sabem que cal tenir uns ingressos dignes per fer front a les despeses de construcció/rehabilitació inicials i a les quotes amb serveis suficients.

Quines entrebancs us heu trobat per tirar el vostre projecte endavant?

La normativa actual. Es permet el dret de superfície d’espais públics per a construir en cessió d’ús només a persones amb les condicions definides per a l’habitatge protegit, i està bé per protegir la vulnerabilitat econòmica, però en el cas de les persones grans la vulnerabilitat és la vellesa, moltes vegades tenim pis en propietat o en cas de parelles es sobrepassen els límits de renda. Caldria que la normativa d’habitatge protegit plantegés la vulnerabilitat “vellesa”.

Per altra banda, per fer front a les dependències cal que els cohabitatges de persones grans formin part de la cartera de serveis de la Generalitat.

El finançament no és fàcil, són projectes innovadors i les entitats tradicionals no en tenen costum.

I ja per acabar, té futur el cohabitatge sènior? Quin seria l’escenari ideal per resoldre el problema habitacional que pateix Barcelona?

El problema habitacional és un, el de l’envelliment n’és un altre, i en el nostre projecte van lligats i té molt de futur, en altres països funciona des de fa temps, i a l’estat espanyol ja hi ha algunes experiències positives.

Les opinions expressades en aquesta entrevista són a títol personal i no necessàriament reflecteixen el posicionament institucional de l’Ajuntament de Barcelona.

Si voleu conèixer altres entrevistes fetes per l’equip de La Fàbrica del Sol podeu consultar l’apartat Fars de Sol.