El treball comunitari de Radars pren més força que mai

El treball comunitari de Radars pren més força que mai

Radars. El projecte ha pogut atendre les persones grans que es troben en situació de solitud gràcies al voluntariat.

El projecte ha pogut atendre les persones grans que es troben en situació de solitud gràcies al voluntariat.

El projecte comunitari Radars ha continuat atenent i acompanyant les persones grans de la ciutat durant aquests dies complicats a causa de la crisi sanitària provocada per la covid-19. I ho ha pogut fer gràcies al treball dels 150 voluntaris i voluntàries del programa, que han aconseguit fins i tot incrementar l’atenció telefònica setmanal a més de 1.600 persones grans de Barcelona.

Combatre la soledat en aquest col·lectiu ha esdevingut un repte encara més important, ja que el confinament ha aguditzat laïllament de moltes persones grans. La feina dels voluntaris i voluntàries del projecte, que han realitzat unes 3.500 trucades setmanals, ha estat clau. La seva feina, sovint invisible, té un fort compromís amb el benestar de la comunitat. Les relacions que s’estableixen entre les persones usuàries i els voluntaris/àries de Radars, però, enriqueixen les dues bandes, i s’han intensificat durant el confinament.

Aquest és el cas de la Clamores i el Rogelio. Ella, amb 89 anys, té cura del seu marit que pateix una discapacitat important. Aquests dies són especialment complicats per a ells,i l’ajuda de l’Àngela, la seva voluntària de Radars, els fa la vida millor. Ella busca solucions als problemes quotidians tan necessaris com fer la compra, però també els ajuda anímicament a superar la tristesa que els provoca el fet de no poder veure el seu net des de fa tants dies.

La Margot, d’altra banda, és un exemple del compromís del voluntariat de Radars. Ella pertany a un grup de risc i en tots aquests dies el seu confinament ha estat absolut: lha passat sola, sense veure ningú de la seva família i amb l’ajut de la Xarxa veïnal. Tot i aquesta situació, no s’ha oblidat mai de trucar les persones grans que té assignades, per fer-los companyia i, també, per sentir que pot donar suport als altres.

Aquesta situació ha reafirmat la importància de la comunitat per al suport i l’ajuda mútua, capaç de resoldre necessitats concretes i disminuir limpacte de la solitud en les persones grans. Radars ha pogut donar una resposta ràpida i eficient gràcies a la tasca del voluntariat i ha demostrat que els vincles comunitaris cada vegada són més importants i necessaris.

Si vols ser voluntari o voluntària de Radars, posat en contacte amb el projecte a través de radarsgentgran@bcn.cat.