Retrat de l’Exposició Universal de 1888, quan Barcelona es va projectar com a ciutat moderna i es va obrir al món.
1887, un projecte fallit
El projecte de Serrano de Casanova
La idea original d’organitzar una exposició universal a Barcelona va partir de la iniciativa privada. El 1885 Eugenio Serrano de Casanova, un exmilitar que havia estat representant del govern espanyol en diferents exposicions internacionals, va sol·licitar a l’ajuntament que li cedís l’ús dels terrenys lliures de la Ciutadella per celebrar-hi una exposició universal. En l’escrit es fa constar el compromís de "...construir el recurrente [Serrano] de su cuenta el palacio y demás edificios que sean necesarios..." de manera que l’ajuntament només hauria de contribuir-hi amb els solars. Cal tenir en compte que en aquell moment els militars encara no havien desallotjat del tot l’antiga ciutadella i n’ocupaven l’àrea central on hi havia la capella, el Palau del Governador, l’arsenal i diferents edificis per a la tropa.
L’arquitecte Alexandre Sallé fou l’encarregat de dissenyar el recinte i de dirigir l’equip d’arquitectes que projectaren els diferents edificis previstos per Serrano.
| Jaume Gustà i Alexandre Sallé | Palau de la Indústria | Algunes naus laterals del costat sud |
| Jaume Gustà | Pavelló de Belles Arts | Inacabat |
| Jaume Gustà | Pavelló de Colònies | Inacabat |
| Jaume Gustà i Pascual Godó | Pavelló Balneològic | Acabat, però malmès per una tempesta |
| Josep Domènech i Estapà | Pavelló Lleó XIII | Fonamentació |
| Josep Domènech i Estapà | Pavelló Administratiu | Inacabat |
| Jaume Gustà | Pavelló de Festes (sobre la infraestructura de l’Umbracle) | Inacabat |
| Jaume Comerma, mestre d’obres | Pavelló de la Premsa | Projectat |
Ben aviat es va fer evident que la intenció de Serrano era embarcar l’ajuntament en l’aventura de l’exposició i un cop compromesa la ciutat, començar a demanar subvencions per tirar endavant el projecte. Tot i que l’esdeveniment s'havia d’inaugurar el setembre del 1887, a la primavera del mateix any es va constatar que el poc que s’havia construït fins aquell moment no oferia cap garantia de solidesa. Alarmat per la mala gestió del projecte de Serrano i el seu caràcter especulatiu, i pel ridícul al qual estava abocada la ciutat, Rius i Taulet decideix donar un cop de timó i posar l’ajuntament al front de l’exposició, apartant-ne el concessionari privat.