Medalles, diplomes i prestigi

L’Exposició es va clausurar el dia 9 de desembre de 1888 amb un solemne tedèum a la catedral de Barcelona, seguit d’una cerimònia al Palau de Belles Arts i del tancament simbòlic del Palau de la Indústria, mentre un cor cantava l’himne de l’Exposició compost pel mestre Rodoreda, amb lletra de Melcior de Palau.

En els dies previs s’havia donat a conèixer el nom dels 8.638 expositors premiats, que formaven part de les 23 categories establertes. Els premis van consistir en una medalla que podia ser d’or, plata o bronze, així com un diploma acreditatiu.

A banda dels expositors també es van premiar els organitzadors i els treballadors de l’Exposició, els primers amb condecoracions, Elias Rogent va rebre la Gran Creu d’Isabel la Catòlica, i els segons, amb recompenses en metàl·lic. A propòsit dels obrers, dels centenars de treballadors que van participar en les obres de l’Exposició, 343 van ser atesos pels serveis mèdics interns, la majoria per contusions, però també per fractures i dislocacions. D’aquests, desgraciadament, nou van perdre la vida.

Rius i Taulet, l’alcalde que va salvar el bon nom de Barcelona, va rebre el títol de marquès d’Olèrdola a finals del 1889. Pocs mesos després va morir en aquesta població, a l’edat de 57 anys.

Si bé són poques les construccions de l’Exposició que han arribat fins als nostres dies, el gran certamen ens va deixar una herència encara més valuosa: la prova que la ciutat de Barcelona havia despertat de la letargia provinciana, i el convenciment que era capaç d’escometre grans iniciatives de projecció internacional, com serien l’Exposició Internacional del 1929 i les Olimpíades del 1992. Barcelona s’havia guanyat el seu prestigi en el Concurs de les Nacions.