Retrat de l’Exposició Universal de 1888, quan Barcelona es va projectar com a ciutat moderna i es va obrir al món.

Elias Rogent i la redefinició del recinte expositiu

L’octubre del 1887 Rogent presentà un avantprojecte de reorganització del recinte molt condicionat pels edificis a mig construir iniciats per Serrano i per la presència dels militars instal·lats a les antigues casernes de la Ciutadella, que formaven una mena d'illa al bell mig del parc.  Perquè les activitats dels soldats no es veiessin pertorbades per l’Exposició es va preveure un "pas militar", un passatge que comunicava les casernes amb l’exterior del parc i que partia en dos el recinte de l’Exposició. Les dues parts havien d’unir-se amb diferents ponts sobre la via militar.

Rogent, conscient de la manca d’espai, va expandir el recinte més enllà dels límits del parc, cap a muntanya, incorporant-hi el Saló de Sant Joan (actual pg. de Lluís Companys) i el passeig de Pujades, i cap a mar, els terrenys de l’antic fort de Don Carlos, on avui es troba l’Hospital de Mar.

Gràcies a les noves gestions de Rius i Taulet a Madrid, finalment es va aconseguir que els militars abandonessin la Ciutadella, de manera que les casernes que hi havia al mig del parc s’incorporaren ràpidament a l’Exposició. Amb un mínim d’obres interiors s’hi instal·laren les oficines del jurat, l’estafeta de correus i el Pavelló Reial. Aquest s’habilità dins l’antic Palau del Governador, avui l'Institut de Batxillerat Jacint Verdaguer, i era un espai representatiu de la monarquia on s’oferien recepcions als visitants il·lustres de l’Exposició. A la plaça d’armes, s’hi instal·là la Font Màgica, nucli central de les festes populars a l’interior del recinte.