Un cop s’havia engrescat els industrials d’arreu a enviar els seus productes calia decidir en quin ordre s’exposarien. L’objectiu era que el visitant de l’Exposició pogués sortir-ne amb una idea clara del que havia vist i evitar la sensació de caos. Aquesta era la tasca de la Comissió Tècnica que, primerament, havia d’elaborar una classificació ideal dels objectes i després decidir com aquests es distribuïen de manera coherent dins dels edificis.

Aquesta tasca d’ordenació i instal·lació va recaure en els enginyers, els quals també havien de vetllar per la integritat física dels objectes. Així mateix, havien de fer reconeixements periòdics dels edificis i informar de qualsevol desperfecte que posés en perill els visitants o els productes. En aquest sentit, foren ells els qui detectaren les nombroses goteres i filtracions d’aigua, un problema recurrent durant els mesos que va restar obert el certamen.

El Palau de la Indústria reunia la diversitat més gran de productes i englobava fins a 50 classes, pertanyents a una vintena de països i llurs colònies.