A les esplanades davant dels grans palaus i pavellons i també disseminades entre els jardins del parc es van disposar desenes de construccions promogudes per particulars, empreses o corporacions privades, que contribuïen a animar els espais intermedis i dotar-los d’aquell caràcter pintoresc i aquell aire cosmopolita que caracteritzava les exposicions universals.

Les "instalaciones al aire libre", segons la denominació oficial de l’Exposició, comprenien des de mostres de matèries primeres que pel seu pes o dimensions no es podien mostrar dins del pavelló corresponent, fins a quioscos o petits edicles on s’oferien àpats i begudes.

La confiteria Non Plus Ultra, la bunyoleria d’Alfredo Miralpeix i el Tonel Mágico són exemples de locals de restauració modestos dins de l’Exposició, projectats per mestres d’obres desconeguts.

A banda dels espais de restauració, també hi havia construccions modestes amb exposicions singulars, com la botiga del fotògraf Audouard, on es venien les fotografies oficials del certamen, i múltiples espais on es mostraven objectes orientals, com el Pavelló Turc o el Pavelló Japonès.

A mig camí entre l’exotisme, l’etnografia i l’exaltació colonial es trobava la instal·lació denominada "Colonia Filipina", que consistia en un espai al costat de l’estany del parc en el qual s’aixecaren cases tradicionals d’aquelles illes, enviades des de Manila juntament amb un contingent d’uns 25 indígenes que hi residirien i que mostrarien al públic les seves habilitats en l’elaboració del tabac, de teixits i d’aliments. Aquesta mena de "poblats" eren molt habituals a les exposicions universals del segle XIX i representen un testimoni de l’esperit eurocentrista i colonialista dominant a l’època.

Un altre punt i a part el constitueixen els edificis, d’una certa entitat, promoguts per particulars de cert renom, com el marquès de Campo que mostrava la seva col·lecció d’art amb la intenció de guanyar prestigi social a Barcelona. També hi havia pavellons aixecats per entitats lligades a les elits de la ciutat, com el Cercle del Liceu, amb la finalitat d’oferir un espai exclusiu de restauració i repòs als seus membres quan visitaven l’Exposició.